Quan: El primer dissabte de mes a les 11:00h (properes visites: 02/11/2024, 7/12/2024, 04/01/2025, 01/02/2025, 01/03/2025, 05/04/2025, 03/05/2025, 07/06/2025) Durada: 2h – Pot variar en funció del grup i de les preguntes que sorgeixin Preu: 5,00 €/persona – menors de 8 anys: gratuït Reserves: Imprescindible fer reserva prèvia omplint el formulari Places limitades (màxim de 25 persones)
Els grups es tancaran el dijous abans de la visita a les 7 de la tarda.
Es programen visites gratuïtes puntuals en motiu d’algunes festivitats, festes majors d’Oristà i de la Torre d’Oristà o al final de les campanyes d’excavació.
Aquestes visites es donaran a conèixer mitjançant l’Instagram del jaciment
El jaciment arqueològic de Puig Ciutat se situa al terme municipal d’Oristà (Barcelona). Actualment l’assentament arqueològic s’ubica al cim d’un altiplà de 526 metres d’altitud i ocupa una superfície de 5,1 hectàrees, repartides entre camps i zones amb grans desnivells.
El turó està envoltat per dos cursos fluvials, la riera Gavarresa i un dels seus afluents, el torrent d’Olost, que atorguen al jaciment un espai d’alt valor defensiu i estratègic.
En quin context històric s’emmarca?
Les investigacions posen al descobert evidències arqueològiques de fases cronològiques diferents que abasten des del Bronze Final/Primer Edat del Ferro fins a l’època romana tardorepublicana (mitjan segle I. aC).
Actualment la major part de la informació de què disposem correspon al període romà tardorepublicà. En aquesta època, Puig Ciutat hauria pogut desenvolupar funcions de guarnició o campament militar (praesidium). Al final d’aquest període va tenir lloc la guerra civil romana entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (del 49 al 44 aC).
Com es pot visitar?
Fins a l’actualitat s’ha excavat una part reduïda del jaciment de Puig Ciutat i, la resta, continua sota terra. S’han habilitat dos recorreguts per visitar les restes consolidades:
1) Un recorregut a l’interior del jaciment: compta amb cinc panells explicatius amb informació sobre l’assentament durant el període romà tardorepublicà. Els panells disposen de codis QR per complementar i ampliar la informació.
2) Un recorregut al voltant del jaciment: permet conèixer l’entorn que envolta i defineix la situació geogràfica i natural de Puig Ciutat.
La ubicació de l’assentament li atorga un alt valor defensiu i estratègic ja que només s’hi podia accedir per dues vies naturals: una al nord i l’altra al sud. No obstant això, és possible que l’escassa visibilitat a llarga distància fes necessària l’existència de diversos punts de control al seu entorn.
En dues zones excavades es descobreix una muralla d’època romana tardorepublicana.
Actualment el tram de muralla que correspon a aquest panell no és visible. Fins que no se’n faci la consolidació, s’ha tornat a tapar per assegurar-ne la preservació.
Per on s’hi accedia?
Les excavacions arqueològiques fan pensar que la muralla hauria vorejat l’assentament pels vessants est i sud del turó.
És difícil saber amb exactitud la ubicació dels accessos de la muralla a causa del seu estat erosionat. No obstant això, alguns indicis suggereixen l’existència d’una porta d’accés al flanc sud-est del jaciment.
Com s’hi accedia?
L’excavació ha posat al descobert una construcció rectangular situada a la part interior de la muralla.
Se’n desconeix la seva funcionalitat i cronologia, i presenta un petit accés tapiat que podria correspondre a una segona porta d’entrada a l’assentament.
De qui es van defensar?
S’han descobert elements bèl·lics romans en diverses àrees del jaciment i dels seus voltants. Això fa pensar en un setge per part de tropes romanes establertes en campaments a l’entorn de l’assentament.
Per tant, es creu que hi podria haver hagut un enfrontament entre romans partidaris de Juli Cèsar i de Pompeu.
Es va excavar en aquest punt per identificar una de les estances que s’havia localitzat millor en les prospeccions geofísiques i que, aparentment, havia estat incendiada.
També es va voler comprovar la presència d’un carrer que travessaria el camp de nord a sud, permetent l’accés des d’una de les portes de la muralla cap a l’interior de l’assentament.
Com era construïda?
L’estança era construïda amb un sòcol de pedra lligada amb fang i amb un alçat de tàpia, com la resta d’edificis d’època romana republicana.
La coberta, sostinguda amb bigues de roure, era feta amb branquillons i impermeabilitzada amb argila.
L’estança limita per l’oest amb el carrer i presenta una obertura a migdia. El fet que la porta s’obri al sud indica que es tracta de l’àmbit d’un edifici complex.
Quina funcionalitat tenia?
Els materials recuperats no indiquen un ús concret de l’àmbit, ja que hi havia tant eines pel treball (una serra, un parell de pesos de teler, etc.) com recipients ceràmics d’ús domèstic.
S’han localitzat dues àmfores, l’una procedent del sud de la Península Ibèrica i l’altra de la Península Itàlica, i són el reflex del transport de l’oli, el vi o els salaons (conserva de peix).
Destaca el conjunt format per un crater, un vas emprat per barrejar l’aigua i el vi, i diversos vasets per consumir la beguda. El crater provenia de Sicília i els vasets de l’actual Itàlia.
S’ha recuperat també una fitxa de joc feta de ceràmica ibèrica.
Com va ser el seu final?
L’estança va ser destruïda durant la batalla que a mitjan s.I aC va posar fi a la vida de l’assentament. Els indicis recuperats en aquest indret són:
Embigat del sostre cremat. Hauria estat remogut en recuperar material un cop acabada la batalla.
Armament llancívol damunt l’enderroc: projectil de fona, punta de catapulta i punta de javelina. Aquest només va poder ser disparat des de l’exterior.
Ceràmica aixafada in situ.
Part davantera d’un gos atrapat sota l’enderroc. La part posterior, exposada a la intempèrie, probablement va ser devorada per carronyaires
Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert diversos compartiments en una part del traçat nord-est de la muralla del jaciment.
Gràcies a la qualitat i a la bona conservació dels materials arqueològics identificats en aquesta àrea, es pot situar l’última fase d’ocupació de Puig Ciutat a mitjan segle I aC.
Què menjaven?
Entre alguns dels materials arqueològics s’han conservat fragments de diversos recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge i al transport de productes alimentaris, com ara blat, vi i oli.
Una de les habitacions presenta una concentració d’ossos d’animals herbívors de grans dimensions. Probablement podria tractar-se d’un espai d’emmagatzematge de carn o d’un estable.
Com vivien?
Segons les investigacions, les diferents estances correspondrien a un edifici complex, del qual se’n desconeix la funcionalitat. Algunes estances podrien haver combinat funcions diferents, ja que en el seu interior s’hi han identificat tant materials relacionats amb la producció d’elements de la vida quotidiana com materials relacionats amb activitats d’emmagatzematge, consum i transformació d’aliments.
Quin va ser el final de Puig Ciutat?
S’ha recuperat gran quantitat d’armament llancívol com a conseqüència d’un enfrontament militar i també s’han localitzat zones cremades. Això fa pensar en una possible destrucció violenta i en un saqueig del jaciment. La distribució d’aquests elements bèl·lics en les diverses estances de la zona de la muralla evidencia un atac iniciat en aquest extrem de l’assentament.
El procés de romanització a la comarca del Lluçanès continua essent desconegut. Tanmateix l’estudi d’aquest jaciment arqueològic pot potenciar noves investigacions sobre aquesta etapa històrica en la Catalunya Central.
Des de l’any 2010 un equip d’investigadors ha realitzat diverses intervencions al jaciment de Puig Ciutat i els seus voltants. Les intervencions estan basades en una metodologia multidisciplinar que inclou fases de prospecció, excavació, tractament i difusió dels resultats.
Prospecció:En què consisteix?
A reconèixer i explorar l’àrea arqueològica mitjançant imatges de satèl·lit, fotografies aèries, models topogràfics, cerca de vestigis superficials (ceràmiques, metalls, etc.) i mètodes geofísics.
Què permet?
Detectar, documentar i descriure possibles jaciments arqueològics.
Planificar les excavacions.
Excavació:En què consisteix?
A excavar un terreny determinat per localitzar-hi indicis i evidències de societats antigues.
Què permet?
Registrar i documentar, durant el treball de camp, les restes descobertes i la informació estratigràfica obtinguda.
Interpretació:En què consisteix?
A classificar, restaurar, digitalitzar i interpretar el material arqueològic (ceràmiques, metalls, fauna, etc.).
Què permet?
Iniciar estudis i formular hipòtesis sobre els materials arqueològics entre especialistes de les ciències aplicades a l’arqueologia.
Difusió:En què consisteix?
A comunicar a la societat la investigació realitzada en el jaciment, a través d’informes, visites guiades, congressos i mitjans de comunicació.
Què permet?
Socialitzar el coneixement científic i cultural a tot tipus de públic.
L’arqueologia, com tota ciència, disposa d’una metodologia pròpia que s’adapta segons els objectius i les circumstàncies de cada cas d’estudi. En aquest sentit, la tasca realitzada en les estructures del present edifici ens serveix com a exemple per explicar quin mètode científic s’ha aplicat a Puig Ciutat.
L’estat actual de les excavacions no permet respondre, encara, a moltes de les preguntes que giren entorn al jaciment. No obstant això, les prospeccions geofísiques han permès focalitzar els punts d’excavació en aquelles àrees en què s’ha registrat la presència d’estructures constructives. Aquesta estratègia ha permès obtenir, en poc temps, la major quantitat possible de dades per elaborar les primeres hipòtesis interpretatives.
Prospecció:
Què sabem?
Les prospeccions geofísiques han identificat la presència d’un edifici a la part central de la zona agrícola. Algunes de les tècniques emprades, com la prospecció amb georadar, han permès definir la geometria de l’estructura i acotar la seva profunditat a uns 0,5 metres de la superfície.
Excavació:
Què observem?
Un edifici d’11×11 metres amb un accés en forma de passadís que molt probablement s’obriria a un espai distribuïdor a l’interior. També s’han distingit dues estances adossades a la façana principal i, finalment, un espai subdividit en quatre compartiments a la part posterior. Els dos espais més interiors presenten dimensions més petites.
En el transcurs de l’excavació també s’han documentat una gran quantitat de carbons i ceràmiques fragmentades que fan pensar en una possible destrucció de l’edifici.
Interpretació:
Què deduïm?
L’edifici respon a una construcció singular que destaca dins l’assentament. Les seves dimensions fan pensar que podria tractar-se de la residència del comandant o responsable de l’establiment (praetorium) o d’un edifici amb una important finalitat administrativa en el mateix context (principium).
Malgrat que les dades actuals no permeten tenir més informació sobre la seva funcionalitat ni destrucció, s’espera obtenir més resultats en futurs treballs.
