Núm. Inv.: PC10-2005-508 Nom de l’objecte: punta de pilum catapultarium. Material: metall, ferro. Tipus: armament. Dimensions: longitud total: 10,3cm; longitud de la tija:7,1cm; longitud de la punta: 3,2 cm. Diàmetre de la tija desigual: de 1,8 cm a l’extrem de la dolla, a 1,1 cm arran de l’inici de la punta. Amplada màxima la base de la punta: 1,6 cm. Pes: 60gr. Cronologia: romana tardo-republicana Campanya: juliol 2010 Procedència: sector 2. Anàlisi: Punta de pilum catapultarium compacta i massissa de secció quadrada i emmanegament tubular. Les puntes de projectil de catapulta podien esdevenir una arma molt efectiva per eliminar els defensors de la muralla en un possible setge.
El jaciment arqueològic de Puig Ciutat se situa al terme municipal d’Oristà (Barcelona). Actualment l’assentament arqueològic s’ubica al cim d’un altiplà de 526 metres d’altitud i ocupa una superfície de 5,1 hectàrees, repartides entre camps i zones amb grans desnivells.
El turó està envoltat per dos cursos fluvials, la riera Gavarresa i un dels seus afluents, el torrent d’Olost, que atorguen al jaciment un espai d’alt valor defensiu i estratègic.
En quin context històric s’emmarca?
Les investigacions posen al descobert evidències arqueològiques de fases cronològiques diferents que abasten des del Bronze Final/Primer Edat del Ferro fins a l’època romana tardorepublicana (mitjan segle I. aC).
Actualment la major part de la informació de què disposem correspon al període romà tardorepublicà. En aquesta època, Puig Ciutat hauria pogut desenvolupar funcions de guarnició o campament militar (praesidium). Al final d’aquest període va tenir lloc la guerra civil romana entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (del 49 al 44 aC).
Com es pot visitar?
Fins a l’actualitat s’ha excavat una part reduïda del jaciment de Puig Ciutat i, la resta, continua sota terra. S’han habilitat dos recorreguts per visitar les restes consolidades:
1) Un recorregut a l’interior del jaciment: compta amb cinc panells explicatius amb informació sobre l’assentament durant el període romà tardorepublicà. Els panells disposen de codis QR per complementar i ampliar la informació.
2) Un recorregut al voltant del jaciment: permet conèixer l’entorn que envolta i defineix la situació geogràfica i natural de Puig Ciutat.
La ubicació de l’assentament li atorga un alt valor defensiu i estratègic ja que només s’hi podia accedir per dues vies naturals: una al nord i l’altra al sud. No obstant això, és possible que l’escassa visibilitat a llarga distància fes necessària l’existència de diversos punts de control al seu entorn.
En dues zones excavades es descobreix una muralla d’època romana tardorepublicana.
Actualment el tram de muralla que correspon a aquest panell no és visible. Fins que no se’n faci la consolidació, s’ha tornat a tapar per assegurar-ne la preservació.
Per on s’hi accedia?
Les excavacions arqueològiques fan pensar que la muralla hauria vorejat l’assentament pels vessants est i sud del turó.
És difícil saber amb exactitud la ubicació dels accessos de la muralla a causa del seu estat erosionat. No obstant això, alguns indicis suggereixen l’existència d’una porta d’accés al flanc sud-est del jaciment.
Com s’hi accedia?
L’excavació ha posat al descobert una construcció rectangular situada a la part interior de la muralla.
Se’n desconeix la seva funcionalitat i cronologia, i presenta un petit accés tapiat que podria correspondre a una segona porta d’entrada a l’assentament.
De qui es van defensar?
S’han descobert elements bèl·lics romans en diverses àrees del jaciment i dels seus voltants. Això fa pensar en un setge per part de tropes romanes establertes en campaments a l’entorn de l’assentament.
Per tant, es creu que hi podria haver hagut un enfrontament entre romans partidaris de Juli Cèsar i de Pompeu.
Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert diversos compartiments en una part del traçat nord-est de la muralla del jaciment.
Gràcies a la qualitat i a la bona conservació dels materials arqueològics identificats en aquesta àrea, es pot situar l’última fase d’ocupació de Puig Ciutat a mitjan segle I aC.
Què menjaven?
Entre alguns dels materials arqueològics s’han conservat fragments de diversos recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge i al transport de productes alimentaris, com ara blat, vi i oli.
Una de les habitacions presenta una concentració d’ossos d’animals herbívors de grans dimensions. Probablement podria tractar-se d’un espai d’emmagatzematge de carn o d’un estable.
Com vivien?
Segons les investigacions, les diferents estances correspondrien a un edifici complex, del qual se’n desconeix la funcionalitat. Algunes estances podrien haver combinat funcions diferents, ja que en el seu interior s’hi han identificat tant materials relacionats amb la producció d’elements de la vida quotidiana com materials relacionats amb activitats d’emmagatzematge, consum i transformació d’aliments.
Quin va ser el final de Puig Ciutat?
S’ha recuperat gran quantitat d’armament llancívol com a conseqüència d’un enfrontament militar i també s’han localitzat zones cremades. Això fa pensar en una possible destrucció violenta i en un saqueig del jaciment. La distribució d’aquests elements bèl·lics en les diverses estances de la zona de la muralla evidencia un atac iniciat en aquest extrem de l’assentament.
Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).
Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.
L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.
Treballs d’excavació aTreballs d’excavació als àmbits a prop de la muralla romana tardorepublicana
Juliol 2012
Planimetria amb les diferents fases d’ocupació de Puig Ciutat
Bronze Final/Primer Ferro (s.IX-VII aC) fins a època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC). Juliol 2015
La cara interna de la muralla s’assenta sobre els dos murs de la fase d’ocupació anterior (fase intermèdia) i sobre el nivell d’enderroc d’aquesta mateixa fase
Juliol 2011
Fotogrametria dels diferents àmbits excavats a l’extrem nord-est de l’assentament
Desembre 2015.
Estances adossades a la muralla
Juliol 2010
Procés de descoberta de la llar de foc (zona més vermellosa).
A la part inferior de la imatge s’observa el sondeig que va permetre detectar el mur de la fase intermèdia. Juliol 2011
Excavació de la solera de la llar feta amb ceràmica
Aquesta actua com a material refractari. Juliol 2012
Escampall de material caigut damunt del nivell de circulació
Juliol 2010
[esq.] Material divers (restes de fauna, objectes metàl·lics, etc.) caigut damunt del nivell de circulació [dta.] Dolium i àmfora caigudes damunt l’enderroc d’un sostre o d’un primer pis
Juliol 2011-2012
Estança nord adossada a la muralla
Juliol 2013
Fauna en connexió anatòmica localitzada sota l’enderroc de l’estança nord
Juliol 2013
Armament llancívol localitzat a les estances adossades a la muralla
Fotografies realitzades per CRBMB-Ramon Maroto. Juliol 2011-2012.
Puig Ciutat s’ubica en un meandre de la riera Gavarresa que li confereix una defensa natural en bona part del seu perímetre, però que li dóna poca visibilitat a llarga distància. Així doncs, segurament l’ocupació d’aquest indret no va respondre només als avantatges estratègics d’aquest meandre.
Què defensaven o controlaven els ocupants de Puig Ciutat? Quan va ser destruït? Al final de la República romana? Des d’on va ser atacat? A quina facció podien correspondre atacants i assetjats?
Com hem pogut veure, algunes d’aquestes qüestions ja s’han pogut resoldre gràcies als treballs realitzats fins ara.
Per resoldre aquests interrogants, l’equip de Puig Ciutat està aplicant tant l’exploració arqueològica tradicional, com la geofísica arqueològica o la teledetecció, en un ampli territori a l’entorn del jaciment.
La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.
Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.
Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.
A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.
Nivell d’amortització d’època romana tardorepublicana
Desembre 2014
Aspecte de l’extrem oest de les excavacions
S’observen estructures possiblement corresponents a la fase tardorepublicana. Desembre 2014.
Part del crani i extremitat d’un bòvid en connexió anatòmica
Desembre 2014
Tram de muralla situat en pendent
S’observa part de la muralla i el seu enderroc vers el vessant. A la part superior esquerra s’observa el mur paral·lel a la muralla, que dibuixa un passadís d’accés. Desembre 2014
Tram de muralla (franja nord-est)
Desembre 2014
[esq.] Fotogrametria en finalitzar la campanya de 2014 [dta.] Ubicació de les diverses estructures excavades
A la part inferior esquerra i superior dreta, tram de muralla tardorepublicana
![[esq.] Material divers (restes de fauna, objectes metàl·lics, etc.) caigut damunt del nivell de circulació [dta.] Dolium i àmfora caigudes damunt l’enderroc d’un sostre o d’un primer pis](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2015/12/foto_7-i-11-copia.jpg)
![[esq.] Fotogrametria en finalitzar la campanya de 2014 [dta.] Ubicació de les diverses estructures excavades](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2016/02/FOTOGRAMETRIA.png)