Arxiu d'etiquetes: restauracio

Àmfora Dressel 1

objecte, , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC11-2019-2
Nom de l’objecte: àmfora
Material: ceràmic
Producció: indeterminada
Tipus: àmfora
Forma: Dressel
Dimensions (cm/kg): altura: 103 – diàmetre màxim: 30,56 – diàmetre màxim de la vora: 15,2 – tara: 18,7
Cronologia: mitjan s. II aC – finals s. I aC
Campanya: juliol 2011
Procedència: sector 10
Anàlisi: L’àmfora és un recipient ceràmic emprat en l’antiguitat per al transport i per a l’emmagatzematge d’aliments. La forma Dressel 1 va ser la més utilitzada pel gran mercat del comerç del vi que es va desenvolupar durant el període tardorepublicà.
La majoria d’aquest tipus d’àmfores transportaven vi des de les zones vinícoles de la Campània tirrènica i del sud del Laci (sud-oest de la península Itàlica) cap als contorns del Mediterrani. Com que, per la qualitat del vi, era un producte exitós, ràpidament es produïren imitacions de l’envàs en els punts de recepció, probablement amb l’objectiu de confondre el comprador i donar sortida a vins de menys qualitat. Sovint les còpies són tan ben aconseguides que resulta difícil diferenciar-les de les originals.

Ham

objecte, , , , , , , , , , ,

Núm. Inv: PC10-2010-70
Nom de l’objecte: hams
Material: bronze
Tipus: 1.1.3.3 de Gracia
Dimensions: 2,5 x 3 cm i 1,5-1,7mm de diàmetre
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2
Anàlisi: Els dos hams recuperats tenen el cap pla i de secció rectangular, realitzat per martelleig a la part superior de la tija després de la fundició. El cap es troba perforat per posar el fil de la llinya.

Projectil de fona

objecte, , , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC10-2005-539
Nom de l’objecte: projectil de fona.
Material: metall, plom.
Tipus: armament.
Forma: bicònic del tipus 2b de Völling (1990).
Dimensions: 4,1 cm de llargada, 1,6 cm d’amplada. Pes: 45 gr.
Cronologia: s. I aC.
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Projectil de fona de plom elaborat amb un motlle bivalve. Presenta un dels extrems aixafat i una incisió en un dels costat, danys que podrien correspondre a l’impacte rebut contra alguna superfície dura.

Els projectils de fona de plom són originaris del món grec, on es documenten per primera vegada a finals del segle V aC. Sembla que la seva distribució segueix l’expansió romana i, durant el període romà republicà i imperial, es documenten a tot el Mediterrani.

Paleta de fricció o cotícula

objecte, , , , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC10-101-190
Nom de l’objecte: paleta de fricció o cotícula.
Material: lític, tova basàltica.
Tipus: objecte d’ús quotidià.
Forma: rectangular.
Dimensions: 6 x 4 cm de costat. Gruix: 1 cm.
Cronologia: romana tardo-republicana.
Campanya: juliol 2010
Procedència: SUPI 4.
Anàlisi: Pedra de fricció, de toc o cotícula de tova basàltica de forma rectangular i vores bisellades.

Clau de porta

objecte, , , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC10-2005-516
Nom de l’objecte: clau de porta.
Material: metall, ferro.
Tipus: objecte d’ús quotidià.
Dimensions: longitud total (de les pues a la tija on s’uneixen): 5 cm. Longitud total (de la part proximal del mànec fins a l’extrem on s’uneixen els dits): 4,7 cm. Gruix desigual (de les pues): de 0,4 a 0,6 cm. Gruix (del mànec de secció rectangular): 0,7 x 1,2 cm. Diàmetre de l’anella: exterior: 2,4 cm; interior: 1,5 cm.
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Clau de porta de quatre dits, mànec curt i anella. Presenta una lleugera inclinació en alguns dels dits, que desconeixem si es va produir d’antic o a causa de la pressió de la terra. L’anella és suficientment gran per portar-la en un dit.

Punta de projectil de catapulta

objecte, , , , , , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC10-2005-508
Nom de l’objecte: punta de pilum catapultarium.
Material: metall, ferro.
Tipus: armament.
Dimensions: longitud total: 10,3cm; longitud de la tija:7,1cm; longitud de la punta: 3,2 cm. Diàmetre de la tija desigual: de 1,8 cm a l’extrem de la dolla, a 1,1 cm arran de l’inici de la punta. Amplada màxima la base de la punta: 1,6 cm. Pes: 60gr.
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Punta de pilum catapultarium compacta i massissa de secció quadrada i emmanegament tubular. Les puntes de projectil de catapulta podien esdevenir una arma molt efectiva per eliminar els defensors de la muralla en un possible setge.

Empunyadura de punyal bidiscoïdal

objecte, , , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC10-101-191
Nom de l’objecte: empunyadura de punyal bidiscoïdal.
Material: metall, ferro.
Tipus: armament.
Forma: bidiscoïdal.
Dimensions: llargada: 12 cm. Diàmetre màxim: 6 cm.
Cronologia: romà tardo-republicà.
Campanya: juliol 2010
Procedència: SUPI 4.
Anàlisi: Empunyadura de punyal bidiscoïdal que conserva els reblons que uneixen les dues parts de l’empunyadura. No conserva la fulla. La realització de radiografies ha pogut constatar que el punyal presentava decoracions en bronze a les zones properes als reblons de subjecció en els discs.

Plat ceràmic de vernís negre de Cales reparat amb grapes

objecte, , , , , , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC12-2084-120
Nom de l’objecte: plat reparat amb grapes de plom.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 5/7.
Dimensions: 33 cm de diàmetre
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2012
Procedència: sector 7.
Anàlisi: Gran plat o pàtera de vernís negre procedent de Cales. Es tracta, per tant, d’una importació de vaixella de taula i d’un cert valor. Se’ls considera productes de cert luxe que imiten les vaixelles metàl·liques d’or, plata o bronze d’accés limitat.

Podadora

objecte, , , , , , , , , , , , , , , ,

Núm. Reg.: PC13-2130-OC72
Nom de l’objecte: Podadora, podall o falçó.
Material: metall, ferro.
Tipus: eina d’ús agropecuari.
Dimensions: llargada màxima: 18,5 cm; amplada: 2,7 cm; gruix: 0,4cm.
Cronologia: romà tardorepublicà.
Campanya: juliol 2013
Procedència: sector 10.
Anàlisi: Falç petita o falçó localitzada en un àmbit domèstic. Aquests tipus de falçs petites o podalls es relacionen amb les feines de la vinya o d’arbres com les oliveres.

Panell 5. Puig Ciutat: un laboratori científic i didàctic

zona de visita, , , , , , , , , , , , , ,

Per què és important Puig Ciutat?

El procés de romanització a la comarca del Lluçanès continua essent desconegut. Tanmateix l’estudi d’aquest jaciment arqueològic pot potenciar noves investigacions sobre aquesta etapa històrica en la Catalunya Central.

Des de l’any 2010 un equip d’investigadors ha realitzat diverses intervencions al jaciment de Puig Ciutat i els seus voltants. Les intervencions estan basades en una metodologia multidisciplinar que inclou fases de prospecció, excavació, tractament i difusió dels resultats.

P5_cat_01

Prospecció:En què consisteix?

A reconèixer i explorar l’àrea arqueològica mitjançant imatges de satèl·lit, fotografies aèries, models topogràfics, cerca de vestigis superficials (ceràmiques, metalls, etc.) i mètodes geofísics.

Què permet?

Detectar, documentar i descriure possibles jaciments arqueològics.

Planificar les excavacions.

Excavació:En què consisteix?

A excavar un terreny determinat per localitzar-hi indicis i evidències de societats antigues.

Què permet?

Registrar i documentar, durant el treball de camp, les restes descobertes i la informació estratigràfica obtinguda.

Interpretació:En què consisteix?

A classificar, restaurar, digitalitzar i interpretar el material arqueològic (ceràmiques, metalls, fauna, etc.).

Què permet?

Iniciar estudis i formular hipòtesis sobre els materials arqueològics entre especialistes de les ciències aplicades a l’arqueologia.

Difusió:En què consisteix?

A comunicar a la societat la investigació realitzada en el jaciment, a través d’informes, visites guiades, congressos i mitjans de comunicació.

Què permet?

Socialitzar el coneixement científic i cultural a tot tipus de públic.