Arxiu d'etiquetes: republica

Panell 4. Puig Ciutat: vida i setge

zona de visita, , , , , , , , , , , , , , , ,

Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert diversos compartiments en una part del traçat nord-est de la muralla del jaciment.

Gràcies a la qualitat i a la bona conservació dels materials arqueològics identificats en aquesta àrea, es pot situar l’última fase d’ocupació de Puig Ciutat a mitjan segle I aC.

P4_cat_01_Sond1

Què menjaven?

Entre alguns dels materials arqueològics s’han conservat fragments de diversos recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge i al transport de productes alimentaris, com ara blat, vi i oli.

Una de les habitacions presenta una concentració d’ossos d’animals herbívors de grans dimensions. Probablement podria tractar-se d’un espai d’emmagatzematge de carn o d’un estable.

P4_cat_02_Os

Com vivien?

Segons les investigacions, les diferents estances correspondrien a un edifici complex, del qual se’n desconeix la funcionalitat. Algunes estances podrien haver combinat funcions diferents, ja que en el seu interior s’hi han identificat tant materials relacionats amb la producció d’elements de la vida quotidiana com materials relacionats amb activitats d’emmagatzematge, consum i transformació d’aliments.

P4_cat_03b_Amfores

Quin va ser el final de Puig Ciutat?

S’ha recuperat gran quantitat d’armament llancívol com a conseqüència d’un enfrontament militar i també s’han localitzat zones cremades. Això fa pensar en una possible destrucció violenta i en un saqueig del jaciment. La distribució d’aquests elements bèl·lics en les diverses estances de la zona de la muralla evidencia un atac iniciat en aquest extrem de l’assentament.

P4_cat_03_Obj

Panell 5. Puig Ciutat: un laboratori científic i didàctic

zona de visita, , , , , , , , , , , , , ,

Per què és important Puig Ciutat?

El procés de romanització a la comarca del Lluçanès continua essent desconegut. Tanmateix l’estudi d’aquest jaciment arqueològic pot potenciar noves investigacions sobre aquesta etapa històrica en la Catalunya Central.

Des de l’any 2010 un equip d’investigadors ha realitzat diverses intervencions al jaciment de Puig Ciutat i els seus voltants. Les intervencions estan basades en una metodologia multidisciplinar que inclou fases de prospecció, excavació, tractament i difusió dels resultats.

P5_cat_01

Prospecció:En què consisteix?

A reconèixer i explorar l’àrea arqueològica mitjançant imatges de satèl·lit, fotografies aèries, models topogràfics, cerca de vestigis superficials (ceràmiques, metalls, etc.) i mètodes geofísics.

Què permet?

Detectar, documentar i descriure possibles jaciments arqueològics.

Planificar les excavacions.

Excavació:En què consisteix?

A excavar un terreny determinat per localitzar-hi indicis i evidències de societats antigues.

Què permet?

Registrar i documentar, durant el treball de camp, les restes descobertes i la informació estratigràfica obtinguda.

Interpretació:En què consisteix?

A classificar, restaurar, digitalitzar i interpretar el material arqueològic (ceràmiques, metalls, fauna, etc.).

Què permet?

Iniciar estudis i formular hipòtesis sobre els materials arqueològics entre especialistes de les ciències aplicades a l’arqueologia.

Difusió:En què consisteix?

A comunicar a la societat la investigació realitzada en el jaciment, a través d’informes, visites guiades, congressos i mitjans de comunicació.

Què permet?

Socialitzar el coneixement científic i cultural a tot tipus de públic.

Panell 7. Puig Ciutat: un edifici singular

zona de visita, , , , , , , , , , , , , , ,

L’arqueologia, com tota ciència, disposa d’una metodologia pròpia que s’adapta segons els objectius i les circumstàncies de cada cas d’estudi. En aquest sentit, la tasca realitzada en les estructures del present edifici ens serveix com a exemple per explicar quin mètode científic s’ha aplicat a Puig Ciutat.

L’estat actual de les excavacions no permet respondre, encara, a moltes de les preguntes que giren entorn al jaciment. No obstant això, les prospeccions geofísiques han permès focalitzar els punts d’excavació en aquelles àrees en què s’ha registrat la presència d’estructures constructives. Aquesta estratègia ha permès obtenir, en poc temps, la major quantitat possible de dades per elaborar les primeres hipòtesis interpretatives.

P6_cat_01

Prospecció:

Què sabem?

Les prospeccions geofísiques han identificat la presència d’un edifici a la part central de la zona agrícola. Algunes de les tècniques emprades, com la prospecció amb georadar, han permès definir la geometria de l’estructura i acotar la seva profunditat a uns 0,5 metres de la superfície.

Excavació:

Què observem?

Un edifici d’11×11 metres amb un accés en forma de passadís que molt probablement s’obriria a un espai distribuïdor a l’interior. També s’han distingit dues estances adossades a la façana principal i, finalment, un espai subdividit en quatre compartiments a la part posterior. Els dos espais més interiors presenten dimensions més petites.

En el transcurs de l’excavació també s’han documentat una gran quantitat de carbons i ceràmiques fragmentades que fan pensar en una possible destrucció de l’edifici.

Interpretació:

Què deduïm?

L’edifici respon a una construcció singular que destaca dins l’assentament. Les seves dimensions fan pensar que podria tractar-se de la residència del comandant o responsable de l’establiment (praetorium) o d’un edifici amb una important finalitat administrativa en el mateix context (principium).

Malgrat que les dades actuals no permeten tenir més informació sobre la seva funcionalitat ni destrucció, s’espera obtenir més resultats en futurs treballs.

Edifici 1

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , ,

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Edificis muralla

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , , ,

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Context històric

jaciment, , , , , , , , ,

La guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC)

Les excavacions dutes a terme fins ara han permès datar la destrucció de Puig Ciutat al final de la República romana, possiblement en el marc de la guerra civil que va enfrontar els partidaris de Juli Cèsar i els de Gneu Pompeu. Al mapa es mostren les àrees d’influència dels dos bàndols en els moments previs a la batalla d’Ilerda (49 aC), quan Cèsar mantenia el control sobre les Gàl·lies i Pompeu sobre bona part de les Hispànies. Les regions sota control del senat romà, també donaven suport a Pompeu.

Les fonts històriques mencionen el desplaçament de tropes afins a Cèsar, des de Marsella cap a Hispània per punts no determinats del Pirineu, per fer front als partidaris de Pompeu, que es van fer forts a Ilerda (Lleida).

Context geogràfic

jaciment, , , , , , , , , , , , , ,

Explorant el Lluçanès

Puig Ciutat s’ubica a la zona del Lluçanès, un altiplà que separa les conques del Ter i del Llobregat. Tot i que es tracta d’una regió amb una llarga tradició de transhumància en sentit nord-sud, és evident també la presència històrica de rutes de llarg recorregut entre les dues conques i més enllà.

La tasca de reconeixement del terreny i l’anàlisi espacial que porta a terme l’equip de Puig Ciutat ha permès localitzar múltiples jaciments arqueològics d’època antiga i iniciar la tasca d’investigació de les comunicacions est-oest a la Catalunya Central.

En la següent imatge s’exposa una proposta dels principals eixos de comunicacions que travessaven el Lluçanès en època antiga i d’indrets on s’han localitzat restes arqueològiques (Font: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat).

Context local

jaciment, , , , , , , , , , , , , ,

Un joc d’estratègia

Puig Ciutat s’ubica en un meandre de la riera Gavarresa que li confereix una defensa natural en bona part del seu perímetre, però que li dóna poca visibilitat a llarga distància. Així doncs, segurament l’ocupació d’aquest indret no va respondre només als avantatges estratègics d’aquest meandre.

Què defensaven o controlaven els ocupants de Puig Ciutat? Quan va ser destruït? Al final de la República romana? Des d’on va ser atacat? A quina facció podien correspondre atacants i assetjats?
Com hem pogut veure, algunes d’aquestes qüestions ja s’han pogut resoldre gràcies als treballs realitzats fins ara.

Per resoldre aquests interrogants, l’equip de Puig Ciutat està aplicant tant l’exploració arqueològica tradicional, com la geofísica arqueològica o la teledetecció, en un ampli territori a l’entorn del jaciment.

Imatge: © Dades LIDAR propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Píxide ceràmica de vernís negre de Cales

objecte, , , , , , , , , , , , , ,

Núm. Inv.: PC10-2005-3
Nom de l’objecte: píxide.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 3
Dimensions: alçada: 4,8 cm. Diàmetre: 8,7 cm.
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2010
Procedència: Sector 2
Anàlisi: Petita píxide de vora exvasada i paret còncava sense carena i amb peu anular baix. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.

Per a més informació cliqueu aquí.