Núm. Inv.: PC10-2005-508 Nom de l’objecte: punta de pilum catapultarium. Material: metall, ferro. Tipus: armament. Dimensions: longitud total: 10,3cm; longitud de la tija:7,1cm; longitud de la punta: 3,2 cm. Diàmetre de la tija desigual: de 1,8 cm a l’extrem de la dolla, a 1,1 cm arran de l’inici de la punta. Amplada màxima la base de la punta: 1,6 cm. Pes: 60gr. Cronologia: romana tardo-republicana Campanya: juliol 2010 Procedència: sector 2. Anàlisi: Punta de pilum catapultarium compacta i massissa de secció quadrada i emmanegament tubular. Les puntes de projectil de catapulta podien esdevenir una arma molt efectiva per eliminar els defensors de la muralla en un possible setge.
Núm. Inv.: PC10-101-191 Nom de l’objecte: empunyadura de punyal bidiscoïdal. Material: metall, ferro. Tipus: armament. Forma: bidiscoïdal. Dimensions: llargada: 12 cm. Diàmetre màxim: 6 cm. Cronologia: romà tardo-republicà. Campanya: juliol 2010 Procedència: SUPI 4. Anàlisi: Empunyadura de punyal bidiscoïdal que conserva els reblons que uneixen les dues parts de l’empunyadura. No conserva la fulla. La realització de radiografies ha pogut constatar que el punyal presentava decoracions en bronze a les zones properes als reblons de subjecció en els discs.
Núm. Inv.: PC12-2084-120 Nom de l’objecte: plat reparat amb grapes de plom. Material: ceràmic. Producció: vernís negre de Cales. Tipus: vaixella. Forma: Lamb. 5/7. Dimensions: 33 cm de diàmetre Cronologia: 125-25 aC. Campanya: juliol 2012 Procedència: sector 7. Anàlisi: Gran plat o pàtera de vernís negre procedent de Cales. Es tracta, per tant, d’una importació de vaixella de taula i d’un cert valor. Se’ls considera productes de cert luxe que imiten les vaixelles metàl·liques d’or, plata o bronze d’accés limitat.
Núm. Reg.: PC13-2130-OC72 Nom de l’objecte: Podadora, podall o falçó. Material: metall, ferro. Tipus: eina d’ús agropecuari. Dimensions: llargada màxima: 18,5 cm; amplada: 2,7 cm; gruix: 0,4cm. Cronologia: romà tardorepublicà. Campanya: juliol 2013 Procedència: sector 10. Anàlisi: Falç petita o falçó localitzada en un àmbit domèstic. Aquests tipus de falçs petites o podalls es relacionen amb les feines de la vinya o d’arbres com les oliveres.
El jaciment arqueològic de Puig Ciutat se situa al terme municipal d’Oristà (Barcelona). Actualment l’assentament arqueològic s’ubica al cim d’un altiplà de 526 metres d’altitud i ocupa una superfície de 5,1 hectàrees, repartides entre camps i zones amb grans desnivells.
El turó està envoltat per dos cursos fluvials, la riera Gavarresa i un dels seus afluents, el torrent d’Olost, que atorguen al jaciment un espai d’alt valor defensiu i estratègic.
En quin context històric s’emmarca?
Les investigacions posen al descobert evidències arqueològiques de fases cronològiques diferents que abasten des del Bronze Final/Primer Edat del Ferro fins a l’època romana tardorepublicana (mitjan segle I. aC).
Actualment la major part de la informació de què disposem correspon al període romà tardorepublicà. En aquesta època, Puig Ciutat hauria pogut desenvolupar funcions de guarnició o campament militar (praesidium). Al final d’aquest període va tenir lloc la guerra civil romana entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (del 49 al 44 aC).
Com es pot visitar?
Fins a l’actualitat s’ha excavat una part reduïda del jaciment de Puig Ciutat i, la resta, continua sota terra. S’han habilitat dos recorreguts per visitar les restes consolidades:
1) Un recorregut a l’interior del jaciment: compta amb cinc panells explicatius amb informació sobre l’assentament durant el període romà tardorepublicà. Els panells disposen de codis QR per complementar i ampliar la informació.
2) Un recorregut al voltant del jaciment: permet conèixer l’entorn que envolta i defineix la situació geogràfica i natural de Puig Ciutat.
La ubicació de l’assentament li atorga un alt valor defensiu i estratègic ja que només s’hi podia accedir per dues vies naturals: una al nord i l’altra al sud. No obstant això, és possible que l’escassa visibilitat a llarga distància fes necessària l’existència de diversos punts de control al seu entorn.
En dues zones excavades es descobreix una muralla d’època romana tardorepublicana.
Actualment el tram de muralla que correspon a aquest panell no és visible. Fins que no se’n faci la consolidació, s’ha tornat a tapar per assegurar-ne la preservació.
Per on s’hi accedia?
Les excavacions arqueològiques fan pensar que la muralla hauria vorejat l’assentament pels vessants est i sud del turó.
És difícil saber amb exactitud la ubicació dels accessos de la muralla a causa del seu estat erosionat. No obstant això, alguns indicis suggereixen l’existència d’una porta d’accés al flanc sud-est del jaciment.
Com s’hi accedia?
L’excavació ha posat al descobert una construcció rectangular situada a la part interior de la muralla.
Se’n desconeix la seva funcionalitat i cronologia, i presenta un petit accés tapiat que podria correspondre a una segona porta d’entrada a l’assentament.
De qui es van defensar?
S’han descobert elements bèl·lics romans en diverses àrees del jaciment i dels seus voltants. Això fa pensar en un setge per part de tropes romanes establertes en campaments a l’entorn de l’assentament.
Per tant, es creu que hi podria haver hagut un enfrontament entre romans partidaris de Juli Cèsar i de Pompeu.
Es va excavar en aquest punt per identificar una de les estances que s’havia localitzat millor en les prospeccions geofísiques i que, aparentment, havia estat incendiada.
També es va voler comprovar la presència d’un carrer que travessaria el camp de nord a sud, permetent l’accés des d’una de les portes de la muralla cap a l’interior de l’assentament.
Com era construïda?
L’estança era construïda amb un sòcol de pedra lligada amb fang i amb un alçat de tàpia, com la resta d’edificis d’època romana republicana.
La coberta, sostinguda amb bigues de roure, era feta amb branquillons i impermeabilitzada amb argila.
L’estança limita per l’oest amb el carrer i presenta una obertura a migdia. El fet que la porta s’obri al sud indica que es tracta de l’àmbit d’un edifici complex.
Quina funcionalitat tenia?
Els materials recuperats no indiquen un ús concret de l’àmbit, ja que hi havia tant eines pel treball (una serra, un parell de pesos de teler, etc.) com recipients ceràmics d’ús domèstic.
S’han localitzat dues àmfores, l’una procedent del sud de la Península Ibèrica i l’altra de la Península Itàlica, i són el reflex del transport de l’oli, el vi o els salaons (conserva de peix).
Destaca el conjunt format per un crater, un vas emprat per barrejar l’aigua i el vi, i diversos vasets per consumir la beguda. El crater provenia de Sicília i els vasets de l’actual Itàlia.
S’ha recuperat també una fitxa de joc feta de ceràmica ibèrica.
Com va ser el seu final?
L’estança va ser destruïda durant la batalla que a mitjan s.I aC va posar fi a la vida de l’assentament. Els indicis recuperats en aquest indret són:
Embigat del sostre cremat. Hauria estat remogut en recuperar material un cop acabada la batalla.
Armament llancívol damunt l’enderroc: projectil de fona, punta de catapulta i punta de javelina. Aquest només va poder ser disparat des de l’exterior.
Ceràmica aixafada in situ.
Part davantera d’un gos atrapat sota l’enderroc. La part posterior, exposada a la intempèrie, probablement va ser devorada per carronyaires
