Arxiu d'etiquetes: republica

visites mensuals

Visita mensual

Quan: El primer dissabte de mes a les 11:00h
(properes visites: 02/11/2024, 7/12/2024, 04/01/2025, 01/02/2025, 01/03/2025, 05/04/2025, 03/05/2025, 07/06/2025)
Durada: 2h – Pot variar en funció del grup i de les preguntes que sorgeixin
Preu: 5,00 €/persona – menors de 8 anys: gratuït
Reserves: Imprescindible fer reserva prèvia omplint el formulari
Places limitades (màxim de 25 persones)

Els grups es tancaran el dijous abans de la visita a les 7 de la tarda.

Pots fer la teva reserva fent click aquí

Més informació per Whatsapp

Àmfora Dressel 1

Núm. Inv.: PC11-2019-2
Nom de l’objecte: àmfora
Material: ceràmic
Producció: indeterminada
Tipus: àmfora
Forma: Dressel
Dimensions (cm/kg): altura: 103 – diàmetre màxim: 30,56 – diàmetre màxim de la vora: 15,2 – tara: 18,7
Cronologia: mitjan s. II aC – finals s. I aC
Campanya: juliol 2011
Procedència: sector 10
Anàlisi: L’àmfora és un recipient ceràmic emprat en l’antiguitat per al transport i per a l’emmagatzematge d’aliments. La forma Dressel 1 va ser la més utilitzada pel gran mercat del comerç del vi que es va desenvolupar durant el període tardorepublicà.
La majoria d’aquest tipus d’àmfores transportaven vi des de les zones vinícoles de la Campània tirrènica i del sud del Laci (sud-oest de la península Itàlica) cap als contorns del Mediterrani. Com que, per la qualitat del vi, era un producte exitós, ràpidament es produïren imitacions de l’envàs en els punts de recepció, probablement amb l’objectiu de confondre el comprador i donar sortida a vins de menys qualitat. Sovint les còpies són tan ben aconseguides que resulta difícil diferenciar-les de les originals.

L’edifici 3

La prospecció geofísica feta al camp de cultiu que hi ha a l’oest del jaciment va permetre detectar un edifici que es diferenciava clarament de l’entorn i que va ser identificat com a «edifici 3».

L’any 2017 es va decidir intervenir-hi amb l’objectiu de caracteritzar el conjunt, tant pel que fa a estructura com pel que fa a funcionalitat. Alhora, l’excavació permetria seguir documentant la trama urbana de l’assentament.

Des d’aquella primera campanya, cada estiu s’intervé en aquest edifici en el marc del curs teoricopràctic que s’organitza per a l’alumnat de la Universitat d’Edimburg.

L’excavació, fins ara, ha permès descobrir un edifici de planta pràcticament rectangular, de 8 x 11,5 metres, que conté dues estances al nord i un àmbit de grans dimensions al costat sud. Encara es troba en procés d’excavació.

En aquest edifici s’ha trobat material en abundància, que ens parla tant de la vida dels seus habitants (vasos ceràmics per beure i menjar, fitxes de joc, monedes, etc.) com del seu final, ja que diversos carbons evidencien que l’estança va ser incendiada. Entre els enderrocs de l’estança més gran s’han localitzat les primeres restes humanes de l’assentament en connexió anatòmica.

L’edifici 4: explorant la zona nord de l’àmbit 19

L’àmbit 19 és la segona estança de l’edifici 4 que ha estat objecte d’exploració. En concret, ha estat intervinguda durant la tardor de 2019, fet que ha permès comprovar que es tracta d’un espai de grans dimensions (5 x 14 metres) cobert i obert al carrer situat a ponent, del qual se separaria únicament per una filada de pilars de fusta. Com a mínim dos dels pilars de suport es recolzaven damunt una base de pedra de forma circular. Tenint en compte les dimensions de l’estança i el gran volum de material localitzat, només ha estat possible excavar els cinc metres septentrionals de l’àmbit.

Els treballs han permès localitzar fins a set àmfores prop del mur nord, completament aixafades per l’enderroc de l’edifici, així com una estructura rectangular de fusta carbonitzada de grans dimensions (3 x 2,5 metres), que encara es troba en estudi. Cal destacar també la preservació d’un parell de pilars de fusta cremada, que probablement haurien sostingut la coberta i que van aparèixer caiguts cap a l’interior de l’espai. També s’han localitzat carbons i agrupacions de claus que podrien correspondre a part de les portes que comunicaven l’espai, tant amb l’àmbit 4 com amb l’estança ubicada a llevant.

Amb els coneixements actuals no és possible aventurar la funcionalitat de l’estança, més enllà d’assenyalar el paper d’emmagatzematge d’aliments que suposa la localització de les àmfores.