La prospecció geofísica feta al camp de cultiu que hi ha a l’oest del jaciment va permetre detectar un edifici que es diferenciava clarament de l’entorn i que va ser identificat com a «edifici 3».
L’any 2017 es va decidir intervenir-hi amb l’objectiu de caracteritzar el conjunt, tant pel que fa a estructura com pel que fa a funcionalitat. Alhora, l’excavació permetria seguir documentant la trama urbana de l’assentament.
Des d’aquella primera campanya, cada estiu s’intervé en aquest edifici en el marc del curs teoricopràctic que s’organitza per a l’alumnat de la Universitat d’Edimburg.
L’excavació, fins ara, ha permès descobrir un edifici de planta pràcticament rectangular, de 8 x 11,5 metres, que conté dues estances al nord i un àmbit de grans dimensions al costat sud. Encara es troba en procés d’excavació.
En aquest edifici s’ha trobat material en abundància, que ens parla tant de la vida dels seus habitants (vasos ceràmics per beure i menjar, fitxes de joc, monedes, etc.) com del seu final, ja que diversos carbons evidencien que l’estança va ser incendiada. Entre els enderrocs de l’estança més gran s’han localitzat les primeres restes humanes de l’assentament en connexió anatòmica.
Antropòleg i restauradora preparant l’extracció de restes d’un individu
El llindar, fet de fusta, va ser cremat durant la destrucció de l’assentament. De dalt a baix i d'esquerra a dreta: quan el llindar encara estava cobert per l’enderroc de tàpia dels murs; la retirada de part de l’enderroc permet veure els primers carbons; l’avançament dels treballs mostra com part de l’argila de l’enderroc s’ha endurit per l’acció del foc (blocs blancs damunt els carbons); la llinda de fusta cremada completament al descobert.
Procés d’excavació del llindar d'una de les portes
A dalt, d’esquerra a dreta: sivella de bronze, moneda ibèrica i projectil de fona de plom. A baix, d’esquerra a dreta: punta d’un projectil de catapulta i clau de ferro.
Exemple del material trobat durant les excavacions sense restaurar
Esquerra: petita espàtula mèdica de bronze (specillum). Dreta: fusaiola. Peça que, col·locada a l’extrem inferior del fus, ajuda a filar les fibres tèxtils per torsió.
Exemple del material trobat durant les excavacions
Escampall de ceràmica, en concret diverses gerres, caigudes damunt el terra d’una de les estances.
Diversos fragments de fustes cremades. Una d’elles ha caigut damunt la boca d’una àmfora de procedència africana, completament aixafada.
L’habitació presenta restes de bigues cremades, elements de ferro possiblement associats amb una porta i diverses ceràmiques
Final de la campanya del 2018
Vista zenital dels dos àmbits excavats durant les campanyes del 2017 i del 2018
Durant la campanya de 2019 es va resseguir la superfície de l’edifici, per tal de conèixer-ne tota l’extensió
Tancament de les excavacions
Per preservar les restes arqueològiques, al final de cada campanya i mentre l’edifici no estigui completament excavat, l’espai es tapa a l’espera de les properes excavacions. Un cop s’acabin els treballs es procedirà a la seva consolidació i museïtzació.
Núm. Inv.: PC10-2005-539 Nom de l’objecte: projectil de fona. Material: metall, plom. Tipus: armament. Forma: bicònic del tipus 2b de Völling (1990). Dimensions: 4,1 cm de llargada, 1,6 cm d’amplada. Pes: 45 gr. Cronologia: s. I aC. Campanya: juliol 2010 Procedència: sector 2. Anàlisi: Projectil de fona de plom elaborat amb un motlle bivalve. Presenta un dels extrems aixafat i una incisió en un dels costat, danys que podrien correspondre a l’impacte rebut contra alguna superfície dura.
Els projectils de fona de plom són originaris del món grec, on es documenten per primera vegada a finals del segle V aC. Sembla que la seva distribució segueix l’expansió romana i, durant el període romà republicà i imperial, es documenten a tot el Mediterrani.
