Arxiu d'etiquetes: geofisica

L’edifici 3

zona d'excavació, , , , , , , ,

La prospecció geofísica feta al camp de cultiu que hi ha a l’oest del jaciment va permetre detectar un edifici que es diferenciava clarament de l’entorn i que va ser identificat com a «edifici 3».

L’any 2017 es va decidir intervenir-hi amb l’objectiu de caracteritzar el conjunt, tant pel que fa a estructura com pel que fa a funcionalitat. Alhora, l’excavació permetria seguir documentant la trama urbana de l’assentament.

Des d’aquella primera campanya, cada estiu s’intervé en aquest edifici en el marc del curs teoricopràctic que s’organitza per a l’alumnat de la Universitat d’Edimburg.

L’excavació, fins ara, ha permès descobrir un edifici de planta pràcticament rectangular, de 8 x 11,5 metres, que conté dues estances al nord i un àmbit de grans dimensions al costat sud. Encara es troba en procés d’excavació.

En aquest edifici s’ha trobat material en abundància, que ens parla tant de la vida dels seus habitants (vasos ceràmics per beure i menjar, fitxes de joc, monedes, etc.) com del seu final, ja que diversos carbons evidencien que l’estança va ser incendiada. Entre els enderrocs de l’estança més gran s’han localitzat les primeres restes humanes de l’assentament en connexió anatòmica.

L’edifici 4: explorant la zona nord de l’àmbit 19

zona d'excavació, , , , ,

L’àmbit 19 és la segona estança de l’edifici 4 que ha estat objecte d’exploració. En concret, ha estat intervinguda durant la tardor de 2019, fet que ha permès comprovar que es tracta d’un espai de grans dimensions (5 x 14 metres) cobert i obert al carrer situat a ponent, del qual se separaria únicament per una filada de pilars de fusta. Com a mínim dos dels pilars de suport es recolzaven damunt una base de pedra de forma circular. Tenint en compte les dimensions de l’estança i el gran volum de material localitzat, només ha estat possible excavar els cinc metres septentrionals de l’àmbit.

Els treballs han permès localitzar fins a set àmfores prop del mur nord, completament aixafades per l’enderroc de l’edifici, així com una estructura rectangular de fusta carbonitzada de grans dimensions (3 x 2,5 metres), que encara es troba en estudi. Cal destacar també la preservació d’un parell de pilars de fusta cremada, que probablement haurien sostingut la coberta i que van aparèixer caiguts cap a l’interior de l’espai. També s’han localitzat carbons i agrupacions de claus que podrien correspondre a part de les portes que comunicaven l’espai, tant amb l’àmbit 4 com amb l’estança ubicada a llevant.

Amb els coneixements actuals no és possible aventurar la funcionalitat de l’estança, més enllà d’assenyalar el paper d’emmagatzematge d’aliments que suposa la localització de les àmfores.

L’edifici4: l’àmbit 4

zona d'excavació, , , , , , , ,

La prospecció geofísica realitzada a l’inici del projecte va revelar, entre altres elements, part de la trama urbana del jaciment. Al centre del camp de cultiu est es va detectar l’edifici 4, una construcció de grans dimensions (prop de 450 m2), de la qual destacava una estança en forma de «C» (àmbit 4), que aparentment havia estat incendiada.

Les campanyes de 2011 a 2013 es van centrar en aquest àmbit i van mostrar com en realitat es tracta d’un espai tancat, ja que el mur est, més estret, profund i construït amb pedres més petites, no va ser detectat per la geofísica. L’únic accés a l’àmbit s’obre al costat sud.

Les traces d’incendi també es van poder corroborar durant les excavacions, ja que es van trobar diverses bigues cremades, probablement procedents d’un altell, caigudes al damunt de ceràmiques. Entre el conjunt de ceràmica destaca un crater de vernís negre procedent de l’actual Sicília, que serviria per barrejar el vi i l’aigua. El líquid resultant seria consumit amb vasets, també fets amb ceràmica, en aquest cas importats de la península Itàlica.

La presència d’aquests elements denota un cert luxe, fet que fa considerar que l’edifici podria tenir un paper rellevant dins l’assentament, tot i que caldrà esperar a futures intervencions per confirmar-ho.

Panell 5. Puig Ciutat: un laboratori científic i didàctic

zona de visita, , , , , , , , , , , , , ,

Per què és important Puig Ciutat?

El procés de romanització a la comarca del Lluçanès continua essent desconegut. Tanmateix l’estudi d’aquest jaciment arqueològic pot potenciar noves investigacions sobre aquesta etapa històrica en la Catalunya Central.

Des de l’any 2010 un equip d’investigadors ha realitzat diverses intervencions al jaciment de Puig Ciutat i els seus voltants. Les intervencions estan basades en una metodologia multidisciplinar que inclou fases de prospecció, excavació, tractament i difusió dels resultats.

P5_cat_01

Prospecció:En què consisteix?

A reconèixer i explorar l’àrea arqueològica mitjançant imatges de satèl·lit, fotografies aèries, models topogràfics, cerca de vestigis superficials (ceràmiques, metalls, etc.) i mètodes geofísics.

Què permet?

Detectar, documentar i descriure possibles jaciments arqueològics.

Planificar les excavacions.

Excavació:En què consisteix?

A excavar un terreny determinat per localitzar-hi indicis i evidències de societats antigues.

Què permet?

Registrar i documentar, durant el treball de camp, les restes descobertes i la informació estratigràfica obtinguda.

Interpretació:En què consisteix?

A classificar, restaurar, digitalitzar i interpretar el material arqueològic (ceràmiques, metalls, fauna, etc.).

Què permet?

Iniciar estudis i formular hipòtesis sobre els materials arqueològics entre especialistes de les ciències aplicades a l’arqueologia.

Difusió:En què consisteix?

A comunicar a la societat la investigació realitzada en el jaciment, a través d’informes, visites guiades, congressos i mitjans de comunicació.

Què permet?

Socialitzar el coneixement científic i cultural a tot tipus de públic.

Panell 6. Puig Ciutat: la prospecció geofísica

zona de visita, , , , , ,

Què és la geofísica i per què s’aplica a Puig Ciutat?

La geofísica és la ciència que, mitjançant l’aplicació de sistemes no invasius, permet l’exploració del subsol. S’aplica al jaciment des de l’inici del projecte amb l’objectiu d’integrar-la com a eina de gestió per a les excavacions. Puig Ciutat és un camp d’experimentació i permet la realització de proves d’equipaments i de desenvolupament de metodologies de treball. A part de les prospeccions realitzades els primers anys, presentades aquí, sistemàticament es realitza una nova prospecció de l’àrea que cal obrir a l’inici de cada excavació.

L’aplicació constant de la geofísica a Puig Ciutat és possible gràcies a la participació de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica.

La prospecció magnètica

En què consisteix? Mesura les variacions locals del camp magnètic de la Terra.

Què permet? Identificar forns, fogars, zones incendiades, metalls, rases reomplertes, i delimitar jaciments.

Mapa de gradient magnètic: les zones cremades i els possibles metalls estan indicats en vermell, els possibles carrers o rases en blanc (dades de SOT Prospecció Arqueològica)
Mapa de gradient magnètic: les zones cremades i els possibles metalls estan indicats en vermell, els possibles carrers o rases en blanc (dades de SOT Prospecció Arqueològica)

La prospecció georadar

En què consisteix? Mesura les variacions d’humitat gràcies a l’emissió d’un pols electromagnètic i a la posterior recepció dels ecos que tornen a la superfície.

Què permet? Detectar estructures constructives i visualitzar-ne l’evolució amb la profunditat.

Mapa de reflectivitat georadar: els elements constructius i la roca mare estan representats en negre (dades de SOT Prospecció Arqueològica)
Mapa de reflectivitat georadar: els elements constructius i la roca mare estan representats en negre (dades de SOT Prospecció Arqueològica)

La prospecció electromagnètica

En què consisteix? Mesura les variacions de conductivitat i de susceptibilitat magnètica utilitzant la resposta del subsol a un camp electromagnètic aplicat des de la superfície.

Què permet? Caracteritzar la composició del substrat i definir indirectament paràmetres com ara la salinitat, la permeabilitat o la porositat.

Mapa de conductivitat elèctrica: les zones de color negre es van interpretar com a base rocosa margocalcària o com a material constructiu del jaciment; les zones de color blanc, com a margues argiloses dels nivells superiors (dades: Universitat de Gent, Bèlgica)
Mapa de conductivitat elèctrica: les zones de color negre es van interpretar com a base rocosa margocalcària o com a material constructiu del jaciment; les zones de color blanc, com a margues argiloses dels nivells superiors (dades: Universitat de Gent, Bèlgica)

La interpretació dels resultats

En què consisteix? Dona un significat arqueològic a variacions de propietats físiques del subsol.

Què permet? Extreure de les imatges geofísiques els elements més significatius de l’àmbit arqueològic.

Interpretació dels resultats: síntesi dels resultats i classificació segons el significat arqueològic
Interpretació dels resultats: síntesi dels resultats i classificació segons el significat arqueològic

Imatges aèries i relleu: www.icgc.cat

Panell 7. Puig Ciutat: un edifici singular

zona de visita, , , , , , , , , , , , , , ,

L’arqueologia, com tota ciència, disposa d’una metodologia pròpia que s’adapta segons els objectius i les circumstàncies de cada cas d’estudi. En aquest sentit, la tasca realitzada en les estructures del present edifici ens serveix com a exemple per explicar quin mètode científic s’ha aplicat a Puig Ciutat.

L’estat actual de les excavacions no permet respondre, encara, a moltes de les preguntes que giren entorn al jaciment. No obstant això, les prospeccions geofísiques han permès focalitzar els punts d’excavació en aquelles àrees en què s’ha registrat la presència d’estructures constructives. Aquesta estratègia ha permès obtenir, en poc temps, la major quantitat possible de dades per elaborar les primeres hipòtesis interpretatives.

P6_cat_01

Prospecció:

Què sabem?

Les prospeccions geofísiques han identificat la presència d’un edifici a la part central de la zona agrícola. Algunes de les tècniques emprades, com la prospecció amb georadar, han permès definir la geometria de l’estructura i acotar la seva profunditat a uns 0,5 metres de la superfície.

Excavació:

Què observem?

Un edifici d’11×11 metres amb un accés en forma de passadís que molt probablement s’obriria a un espai distribuïdor a l’interior. També s’han distingit dues estances adossades a la façana principal i, finalment, un espai subdividit en quatre compartiments a la part posterior. Els dos espais més interiors presenten dimensions més petites.

En el transcurs de l’excavació també s’han documentat una gran quantitat de carbons i ceràmiques fragmentades que fan pensar en una possible destrucció de l’edifici.

Interpretació:

Què deduïm?

L’edifici respon a una construcció singular que destaca dins l’assentament. Les seves dimensions fan pensar que podria tractar-se de la residència del comandant o responsable de l’establiment (praetorium) o d’un edifici amb una important finalitat administrativa en el mateix context (principium).

Malgrat que les dades actuals no permeten tenir més informació sobre la seva funcionalitat ni destrucció, s’espera obtenir més resultats en futurs treballs.

Edifici 1

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , ,

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Geofísica

tècnica, , , , , , , , , , ,

Els mètodes geofísics han permès explorar el jaciment en detall per caracteritzar amb més precisió la geometria de les estructures i del seu entorn geològic. En aquest context, l’activitat de prospecció geofísica s’ha centrat en dos camps de la zona oest i, especialment, en el camp de la zona est, atès que permeten un treball en extensió, impossibilitat a les zones boscoses.

Les principals tècniques que han estat utilitzades són la prospecció magnètica, que proporciona informació sobre les zones amb alteracions en el camp electomagnètic com les produïdes per combustions; el georadar, que permet obtenir una descripció més precisa de les estructures constructives; i l’elèctrica, que documenta les variacions en potència de sediments.

Els resultats i les interpretacions que s’obtenen de les diferents tècniques s’empren per planificar i gestionar les excavacions posteriors.

Imatge: © Ortofotografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.

Context local

jaciment, , , , , , , , , , , , , ,

Un joc d’estratègia

Puig Ciutat s’ubica en un meandre de la riera Gavarresa que li confereix una defensa natural en bona part del seu perímetre, però que li dóna poca visibilitat a llarga distància. Així doncs, segurament l’ocupació d’aquest indret no va respondre només als avantatges estratègics d’aquest meandre.

Què defensaven o controlaven els ocupants de Puig Ciutat? Quan va ser destruït? Al final de la República romana? Des d’on va ser atacat? A quina facció podien correspondre atacants i assetjats?
Com hem pogut veure, algunes d’aquestes qüestions ja s’han pogut resoldre gràcies als treballs realitzats fins ara.

Per resoldre aquests interrogants, l’equip de Puig Ciutat està aplicant tant l’exploració arqueològica tradicional, com la geofísica arqueològica o la teledetecció, en un ampli territori a l’entorn del jaciment.

Imatge: © Dades LIDAR propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.