Arxiu d'etiquetes: excavacions

Panell 4. Puig Ciutat: vida i setge

zona de visita, , , , , , , , , , , , , , , ,

Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert diversos compartiments en una part del traçat nord-est de la muralla del jaciment.

Gràcies a la qualitat i a la bona conservació dels materials arqueològics identificats en aquesta àrea, es pot situar l’última fase d’ocupació de Puig Ciutat a mitjan segle I aC.

P4_cat_01_Sond1

Què menjaven?

Entre alguns dels materials arqueològics s’han conservat fragments de diversos recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge i al transport de productes alimentaris, com ara blat, vi i oli.

Una de les habitacions presenta una concentració d’ossos d’animals herbívors de grans dimensions. Probablement podria tractar-se d’un espai d’emmagatzematge de carn o d’un estable.

P4_cat_02_Os

Com vivien?

Segons les investigacions, les diferents estances correspondrien a un edifici complex, del qual se’n desconeix la funcionalitat. Algunes estances podrien haver combinat funcions diferents, ja que en el seu interior s’hi han identificat tant materials relacionats amb la producció d’elements de la vida quotidiana com materials relacionats amb activitats d’emmagatzematge, consum i transformació d’aliments.

P4_cat_03b_Amfores

Quin va ser el final de Puig Ciutat?

S’ha recuperat gran quantitat d’armament llancívol com a conseqüència d’un enfrontament militar i també s’han localitzat zones cremades. Això fa pensar en una possible destrucció violenta i en un saqueig del jaciment. La distribució d’aquests elements bèl·lics en les diverses estances de la zona de la muralla evidencia un atac iniciat en aquest extrem de l’assentament.

P4_cat_03_Obj

Panell 5. Puig Ciutat: un laboratori científic i didàctic

zona de visita, , , , , , , , , , , , , ,

Per què és important Puig Ciutat?

El procés de romanització a la comarca del Lluçanès continua essent desconegut. Tanmateix l’estudi d’aquest jaciment arqueològic pot potenciar noves investigacions sobre aquesta etapa històrica en la Catalunya Central.

Des de l’any 2010 un equip d’investigadors ha realitzat diverses intervencions al jaciment de Puig Ciutat i els seus voltants. Les intervencions estan basades en una metodologia multidisciplinar que inclou fases de prospecció, excavació, tractament i difusió dels resultats.

P5_cat_01

Prospecció:En què consisteix?

A reconèixer i explorar l’àrea arqueològica mitjançant imatges de satèl·lit, fotografies aèries, models topogràfics, cerca de vestigis superficials (ceràmiques, metalls, etc.) i mètodes geofísics.

Què permet?

Detectar, documentar i descriure possibles jaciments arqueològics.

Planificar les excavacions.

Excavació:En què consisteix?

A excavar un terreny determinat per localitzar-hi indicis i evidències de societats antigues.

Què permet?

Registrar i documentar, durant el treball de camp, les restes descobertes i la informació estratigràfica obtinguda.

Interpretació:En què consisteix?

A classificar, restaurar, digitalitzar i interpretar el material arqueològic (ceràmiques, metalls, fauna, etc.).

Què permet?

Iniciar estudis i formular hipòtesis sobre els materials arqueològics entre especialistes de les ciències aplicades a l’arqueologia.

Difusió:En què consisteix?

A comunicar a la societat la investigació realitzada en el jaciment, a través d’informes, visites guiades, congressos i mitjans de comunicació.

Què permet?

Socialitzar el coneixement científic i cultural a tot tipus de públic.

Panell 7. Puig Ciutat: un edifici singular

zona de visita, , , , , , , , , , , , , , ,

L’arqueologia, com tota ciència, disposa d’una metodologia pròpia que s’adapta segons els objectius i les circumstàncies de cada cas d’estudi. En aquest sentit, la tasca realitzada en les estructures del present edifici ens serveix com a exemple per explicar quin mètode científic s’ha aplicat a Puig Ciutat.

L’estat actual de les excavacions no permet respondre, encara, a moltes de les preguntes que giren entorn al jaciment. No obstant això, les prospeccions geofísiques han permès focalitzar els punts d’excavació en aquelles àrees en què s’ha registrat la presència d’estructures constructives. Aquesta estratègia ha permès obtenir, en poc temps, la major quantitat possible de dades per elaborar les primeres hipòtesis interpretatives.

P6_cat_01

Prospecció:

Què sabem?

Les prospeccions geofísiques han identificat la presència d’un edifici a la part central de la zona agrícola. Algunes de les tècniques emprades, com la prospecció amb georadar, han permès definir la geometria de l’estructura i acotar la seva profunditat a uns 0,5 metres de la superfície.

Excavació:

Què observem?

Un edifici d’11×11 metres amb un accés en forma de passadís que molt probablement s’obriria a un espai distribuïdor a l’interior. També s’han distingit dues estances adossades a la façana principal i, finalment, un espai subdividit en quatre compartiments a la part posterior. Els dos espais més interiors presenten dimensions més petites.

En el transcurs de l’excavació també s’han documentat una gran quantitat de carbons i ceràmiques fragmentades que fan pensar en una possible destrucció de l’edifici.

Interpretació:

Què deduïm?

L’edifici respon a una construcció singular que destaca dins l’assentament. Les seves dimensions fan pensar que podria tractar-se de la residència del comandant o responsable de l’establiment (praetorium) o d’un edifici amb una important finalitat administrativa en el mateix context (principium).

Malgrat que les dades actuals no permeten tenir més informació sobre la seva funcionalitat ni destrucció, s’espera obtenir més resultats en futurs treballs.

Edifici 1

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , ,

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Edificis muralla

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , , ,

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Muralla sud-est

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , , ,

La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.

Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.

Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.

A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.

Muralla est

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , ,

Es va intervenir en aquest punt amb l’objectiu de conèixer en extensió tot el pany de muralla que ja s’havia localitzat amb anterioritat i, alhora, observar com s’assentava l’estructura.

Els treballs van permetre observar com la muralla s’assentava directament sobre estratigrafia anterior. En aquest costat es van observar com els murs de la fase intermèdia es projectaven per sota la muralla romana. Es va localitzar, també, un mur corresponent a la fase més antiga de l’assentament (Bronze Final/Primer Ferro), essent la primera estructura localitzada d’aquest període.

Sondejos sud-oest 20, 21, 22 i 23

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , , , ,

Els sondejos 20 a 23 comparteixen objectiu: localitzar la muralla en el vessant sud de l’assentament.

Sondeig 20: tant les prospeccions geofísiques efectuades l’any 2010 com les tomografies elèctriques efectuades a finals de 2014 apuntaven la presència d’un tram de muralla en aquest indret. Els treballs van permetre localitzar l’estructura defensiva, de la qual es conserva només una filada.

Sondeig 21: en aquest indret no es va localitzar cap resta d’interès arqueològic. L’estratigrafia semblava respondre a les tasques de cultiu de la zona.

Sondeig 22: l’observació superficial d’un parell de murs en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. Els treballs van permetre comprovar que es tractava de feixes de vinya d’èpoques més recents.

Sondeig 23: l’observació superficial d’un mur en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. L’excavació va posar de manifest que es tractava de feixes de vinya.