Núm. Inv: PC10-2010-70
Nom de l’objecte: hams
Material: bronze
Tipus: 1.1.3.3 de Gracia
Dimensions: 2,5 x 3 cm i 1,5-1,7mm de diàmetre
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2
Anàlisi: Els dos hams recuperats tenen el cap pla i de secció rectangular, realitzat per martelleig a la part superior de la tija després de la fundició. El cap es troba perforat per posar el fil de la llinya.
Es va excavar en aquest punt per identificar una de les estances que s’havia localitzat millor en les prospeccions geofísiques i que, aparentment, havia estat incendiada.
També es va voler comprovar la presència d’un carrer que travessaria el camp de nord a sud, permetent l’accés des d’una de les portes de la muralla cap a l’interior de l’assentament.
Com era construïda?
L’estança era construïda amb un sòcol de pedra lligada amb fang i amb un alçat de tàpia, com la resta d’edificis d’època romana republicana.
La coberta, sostinguda amb bigues de roure, era feta amb branquillons i impermeabilitzada amb argila.
L’estança limita per l’oest amb el carrer i presenta una obertura a migdia. El fet que la porta s’obri al sud indica que es tracta de l’àmbit d’un edifici complex.
Quina funcionalitat tenia?
Els materials recuperats no indiquen un ús concret de l’àmbit, ja que hi havia tant eines pel treball (una serra, un parell de pesos de teler, etc.) com recipients ceràmics d’ús domèstic.
S’han localitzat dues àmfores, l’una procedent del sud de la Península Ibèrica i l’altra de la Península Itàlica, i són el reflex del transport de l’oli, el vi o els salaons (conserva de peix).
Destaca el conjunt format per un crater, un vas emprat per barrejar l’aigua i el vi, i diversos vasets per consumir la beguda. El crater provenia de Sicília i els vasets de l’actual Itàlia.
S’ha recuperat també una fitxa de joc feta de ceràmica ibèrica.
Com va ser el seu final?
L’estança va ser destruïda durant la batalla que a mitjan s.I aC va posar fi a la vida de l’assentament. Els indicis recuperats en aquest indret són:
Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert diversos compartiments en una part del traçat nord-est de la muralla del jaciment.
Gràcies a la qualitat i a la bona conservació dels materials arqueològics identificats en aquesta àrea, es pot situar l’última fase d’ocupació de Puig Ciutat a mitjan segle I aC.
Què menjaven?
Entre alguns dels materials arqueològics s’han conservat fragments de diversos recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge i al transport de productes alimentaris, com ara blat, vi i oli.
Una de les habitacions presenta una concentració d’ossos d’animals herbívors de grans dimensions. Probablement podria tractar-se d’un espai d’emmagatzematge de carn o d’un estable.
Com vivien?
Segons les investigacions, les diferents estances correspondrien a un edifici complex, del qual se’n desconeix la funcionalitat. Algunes estances podrien haver combinat funcions diferents, ja que en el seu interior s’hi han identificat tant materials relacionats amb la producció d’elements de la vida quotidiana com materials relacionats amb activitats d’emmagatzematge, consum i transformació d’aliments.
Quin va ser el final de Puig Ciutat?
S’ha recuperat gran quantitat d’armament llancívol com a conseqüència d’un enfrontament militar i també s’han localitzat zones cremades. Això fa pensar en una possible destrucció violenta i en un saqueig del jaciment. La distribució d’aquests elements bèl·lics en les diverses estances de la zona de la muralla evidencia un atac iniciat en aquest extrem de l’assentament.
Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).
Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.
L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.
El procés de restauració d’objectes mobles arqueològics comença en el moment del seu descobriment, ja que s’altera l’estat en què es trobaven en el subsòl. La intervenció en el material arqueològic té com a finalitat retornar la solidesa perduda als objectes i estabilitzar tots aquells factors d’alteració actius.
En gran mesura els treballs de restauració de Puig Ciutat han estat realitzats per Eulàlia Ribó i gràcies a la disponibilitat del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).
Fotografies realitzades per Ramon Maroto (CRBMC).
![[esq.] Material divers (restes de fauna, objectes metàl·lics, etc.) caigut damunt del nivell de circulació [dta.] Dolium i àmfora caigudes damunt l’enderroc d’un sostre o d’un primer pis](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2015/12/foto_7-i-11-copia.jpg)
