Arxiu d'etiquetes: batalla

Panell 2. Puig Ciutat: la muralla

5 de gener de 2016zona de visitaacces, arqueologia, batalla, campament, excavacions, lliure, muralla, museu, obert, plafo, porta, Puig Ciutat, republica, romans, setge, virtual, visitapuig_admin

Era Puig Ciutat un punt de control estratègic?

La ubicació de l’assentament li atorga un alt valor defensiu i estratègic ja que només s’hi podia accedir per dues vies naturals: una al nord i l’altra al sud. No obstant això, és possible que l’escassa visibilitat a llarga distància fes necessària l’existència de diversos punts de control al seu entorn.

En dues zones excavades es descobreix una muralla d’època romana tardorepublicana.

Actualment el tram de muralla que correspon a aquest panell no és visible. Fins que no se’n faci la consolidació, s’ha tornat a tapar per assegurar-ne la preservació.

Per on s’hi accedia?

Les excavacions arqueològiques fan pensar que la muralla hauria vorejat l’assentament pels vessants est i sud del turó.

És difícil saber amb exactitud la ubicació dels accessos de la muralla a causa del seu estat erosionat. No obstant això, alguns indicis suggereixen l’existència d’una porta d’accés al flanc sud-est del jaciment.

Com s’hi accedia?

L’excavació ha posat al descobert una construcció rectangular situada a la part interior de la muralla.

Se’n desconeix la seva funcionalitat i cronologia, i presenta un petit accés tapiat que podria correspondre a una segona porta d’entrada a l’assentament.

De qui es van defensar?

S’han descobert elements bèl·lics romans en diverses àrees del jaciment i dels seus voltants. Això fa pensar en un setge per part de tropes romanes establertes en campaments a l’entorn de l’assentament.

Per tant, es creu que hi podria haver hagut un enfrontament entre romans partidaris de Juli Cèsar i de Pompeu.

Panell 3. Puig Ciutat: una estança multifuncional

5 de gener de 2016zona de visitaarqueologia, batalla, bigua, bronze, campament, ceramica, crater, excavacions, fitxa, foc, georadar, incendi, javelina, joc, lliure, model, museu, obert, panell, Puig Ciutat, reconstruccio, republica, romans, serra, tauler, virtual, visitapuig_admin

Es va excavar en aquest punt per identificar una de les estances que s’havia localitzat millor en les prospeccions geofísiques i que, aparentment, havia estat incendiada.

També es va voler comprovar la presència d’un carrer que travessaria el camp de nord a sud, permetent l’accés des d’una de les portes de la muralla cap a l’interior de l’assentament.

Com era construïda?

L’estança era construïda amb un sòcol de pedra lligada amb fang i amb un alçat de tàpia, com la resta d’edificis d’època romana republicana.

La coberta, sostinguda amb bigues de roure, era feta amb branquillons i impermeabilitzada amb argila.

L’estança limita per l’oest amb el carrer i presenta una obertura a migdia. El fet que la porta s’obri al sud indica que es tracta de l’àmbit d’un edifici complex.

Quina funcionalitat tenia?

Els materials recuperats no indiquen un ús concret de l’àmbit, ja que hi havia tant eines pel treball (una serra, un parell de pesos de teler, etc.) com recipients ceràmics d’ús domèstic.

S’han localitzat dues àmfores, l’una procedent del sud de la Península Ibèrica i l’altra de la Península Itàlica, i són el reflex del transport de l’oli, el vi o els salaons (conserva de peix).

Destaca el conjunt format per un crater, un vas emprat per barrejar l’aigua i el vi, i diversos vasets per consumir la beguda. El crater provenia de Sicília i els vasets de l’actual Itàlia.

S’ha recuperat també una fitxa de joc feta de ceràmica ibèrica.

Com va ser el seu final?

L’estança va ser destruïda durant la batalla que a mitjan s.I aC va posar fi a la vida de l’assentament. Els indicis recuperats en aquest indret són:

Embigat del sostre cremat. Hauria estat remogut en recuperar material un cop acabada la batalla.
Armament llancívol damunt l’enderroc: projectil de fona, punta de catapulta i punta de javelina. Aquest només va poder ser disparat des de l’exterior.
Ceràmica aixafada in situ.
Part davantera d’un gos atrapat sota l’enderroc. La part posterior, exposada a la intempèrie, probablement va ser devorada per carronyaires

Panell 4. Puig Ciutat: vida i setge

5 de gener de 2016zona de visitaarqueologia, batalla, bronze, campament, excavacions, incendi, lliure, muralla, museu, obert, plafo, Puig Ciutat, republica, romans, setge, virtual, visitapuig_admin

Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert diversos compartiments en una part del traçat nord-est de la muralla del jaciment.

Gràcies a la qualitat i a la bona conservació dels materials arqueològics identificats en aquesta àrea, es pot situar l’última fase d’ocupació de Puig Ciutat a mitjan segle I aC.

Què menjaven?

Entre alguns dels materials arqueològics s’han conservat fragments de diversos recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge i al transport de productes alimentaris, com ara blat, vi i oli.

Una de les habitacions presenta una concentració d’ossos d’animals herbívors de grans dimensions. Probablement podria tractar-se d’un espai d’emmagatzematge de carn o d’un estable.

Com vivien?

Segons les investigacions, les diferents estances correspondrien a un edifici complex, del qual se’n desconeix la funcionalitat. Algunes estances podrien haver combinat funcions diferents, ja que en el seu interior s’hi han identificat tant materials relacionats amb la producció d’elements de la vida quotidiana com materials relacionats amb activitats d’emmagatzematge, consum i transformació d’aliments.

Quin va ser el final de Puig Ciutat?

S’ha recuperat gran quantitat d’armament llancívol com a conseqüència d’un enfrontament militar i també s’han localitzat zones cremades. Això fa pensar en una possible destrucció violenta i en un saqueig del jaciment. La distribució d’aquests elements bèl·lics en les diverses estances de la zona de la muralla evidencia un atac iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Edificis muralla

29 de desembre de 2015zona d'excavacióarqueologia, batalla, bronze, campament, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, incendi, muralla, Puig Ciutat, registre, republica, romans, setge, UE, unitatpuig_admin

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Treballs d’excavació aTreballs d’excavació als àmbits a prop de la muralla romana tardorepublicana

Juliol 2012

Planimetria amb les diferents fases d’ocupació de Puig Ciutat

Bronze Final/Primer Ferro (s.IX-VII aC) fins a època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC). Juliol 2015

La cara interna de la muralla s’assenta sobre els dos murs de la fase d’ocupació anterior (fase intermèdia) i sobre el nivell d’enderroc d’aquesta mateixa fase

Juliol 2011

Fotogrametria dels diferents àmbits excavats a l’extrem nord-est de l’assentament

Desembre 2015.

Estances adossades a la muralla

Juliol 2010

Procés de descoberta de la llar de foc (zona més vermellosa).

A la part inferior de la imatge s’observa el sondeig que va permetre detectar el mur de la fase intermèdia. Juliol 2011

Excavació de la solera de la llar feta amb ceràmica

Aquesta actua com a material refractari. Juliol 2012

Escampall de material caigut damunt del nivell de circulació

Juliol 2010

[esq.] Material divers (restes de fauna, objectes metàl·lics, etc.) caigut damunt del nivell de circulació [dta.] Dolium i àmfora caigudes damunt l’enderroc d’un sostre o d’un primer pis

Juliol 2011-2012

Estança nord adossada a la muralla

Juliol 2013

Fauna en connexió anatòmica localitzada sota l’enderroc de l’estança nord

Juliol 2013

Armament llancívol localitzat a les estances adossades a la muralla

Fotografies realitzades per CRBMB-Ramon Maroto. Juliol 2011-2012.

Muralla sud-est

13 de gener de 2015zona d'excavacióacces, arqueologia, batalla, campament, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, muralla, porta, Puig Ciutat, registre, republica, romans, setge, UE, unitatpuig_admin

La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.

Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.

Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.

A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.

Muralla est

13 de gener de 2015zona d'excavacióarqueologia, batalla, campament, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, muralla, Puig Ciutat, registre, republica, romans, setge, UE, unitatpuig_admin

Es va intervenir en aquest punt amb l’objectiu de conèixer en extensió tot el pany de muralla que ja s’havia localitzat amb anterioritat i, alhora, observar com s’assentava l’estructura.

Els treballs van permetre observar com la muralla s’assentava directament sobre estratigrafia anterior. En aquest costat es van observar com els murs de la fase intermèdia es projectaven per sota la muralla romana. Es va localitzar, també, un mur corresponent a la fase més antiga de l’assentament (Bronze Final/Primer Ferro), essent la primera estructura localitzada d’aquest període.

Sondejos sud-oest 20, 21, 22 i 23

13 de gener de 2015zona d'excavacióarqueologia, batalla, campament, ERT, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, muralla, Puig Ciutat, registre, republica, resistivitat, romans, setge, tomografia, UE, unitatpuig_admin

Els sondejos 20 a 23 comparteixen objectiu: localitzar la muralla en el vessant sud de l’assentament.

Sondeig 20: tant les prospeccions geofísiques efectuades l’any 2010 com les tomografies elèctriques efectuades a finals de 2014 apuntaven la presència d’un tram de muralla en aquest indret. Els treballs van permetre localitzar l’estructura defensiva, de la qual es conserva només una filada.

Sondeig 21: en aquest indret no es va localitzar cap resta d’interès arqueològic. L’estratigrafia semblava respondre a les tasques de cultiu de la zona.

Sondeig 22: l’observació superficial d’un parell de murs en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. Els treballs van permetre comprovar que es tractava de feixes de vinya d’èpoques més recents.

Sondeig 23: l’observació superficial d’un mur en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. L’excavació va posar de manifest que es tractava de feixes de vinya.

PUIG CIUTAT

ESPAI DEDICAT AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE PUIG CIUTAT