Arxiu d'etiquetes: arqueologia

Edifici 1

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , ,

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Edificis muralla

zona d'excavació, , , , , , , , , , , , , , , ,

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Geofísica

tècnica, , , , , , , , , , ,

Els mètodes geofísics han permès explorar el jaciment en detall per caracteritzar amb més precisió la geometria de les estructures i del seu entorn geològic. En aquest context, l’activitat de prospecció geofísica s’ha centrat en dos camps de la zona oest i, especialment, en el camp de la zona est, atès que permeten un treball en extensió, impossibilitat a les zones boscoses.

Les principals tècniques que han estat utilitzades són la prospecció magnètica, que proporciona informació sobre les zones amb alteracions en el camp electomagnètic com les produïdes per combustions; el georadar, que permet obtenir una descripció més precisa de les estructures constructives; i l’elèctrica, que documenta les variacions en potència de sediments.

Els resultats i les interpretacions que s’obtenen de les diferents tècniques s’empren per planificar i gestionar les excavacions posteriors.

Imatge: © Ortofotografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.

Sistemes d’Informació Geogràfica

tècnica, , , , , , , ,

Davant del caràcter pluridisciplinari del projecte arqueològic de Puig Ciutat s’ha necessitat desenvolupar una plataforma comuna que permetés visualitzar i interpretar les dades obtingudes. En aquest sentit, la plataforma emprada s’ha construït a partir del programa lliure Qgis. Paral·lelament, per tal de poder gestionar els resultats de les excavacions, també s’ha fet ús del programa Sig.Arq. Aquest últim permet introduir els resultats de les excavacions en una base de dades espacial, de forma sistemàtica, homogènia i georeferenciada.

Imatge: © Orrtofotografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.

Fotogrametria

tècnica, , , , , , , ,

Per analitzar i documentar en detall les estructures més ben conservades del jaciment de Puig Ciutat s’han realitzat diverses fotogrametries. Aquesta tècnica permet obtenir informació geomètrica, radiomètrica i semàntica d’objectes tridimensionals de la realitat, utilitzant diferents fotografies registrades des de diferents punts o perspectives. Aquest model generat, malgrat no tenir mesures reals, sí posseeix mesures relatives que poden transformar-se en mesures reals i convertir-se, fins i tot, en punts geoposicionals si s’utilitzen marques de recolzament al terra. Es tracta d’una tècnica que permet obtenir un model de la realitat, primerament en forma de punts i polígons i, posteriorment, en una superfície sòlida i texturitzada. En aquest sentit, la fotogrametria no només permet obtenir volums i mesures 3D, sinó que també ofereix qualitat, precisió i rapidesa en l’execució i obtenció de gran quantitat d’informació.

Restauració

tècnica, , , , , ,

El procés de restauració d’objectes mobles arqueològics comença en el moment del seu descobriment, ja que s’altera l’estat en què es trobaven en el subsòl. La intervenció en el material arqueològic té com a finalitat retornar la solidesa perduda als objectes i estabilitzar tots aquells factors d’alteració actius.

En gran mesura els treballs de restauració de Puig Ciutat han estat realitzats per Eulàlia Ribó i gràcies a la disponibilitat del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

Fotografies realitzades per Ramon Maroto (CRBMC).

Escaneig en 3D

tècnica, , , , , , ,

Amb l’objectiu de documentar en 3D les peces de més rellevància i en millor estat de conservació, s’ha utilitzat un sistema d’escaneig de baix cost, conegut com a projecte Matter and Form. Aquest permet generar en un temps reduït una versió digital tridimensional dels objectes destacats. L’objectiu principal d’aquesta operació és facilitar la comunicació i difusió dels diferents materials, recuperats en les diferents campanyes arqueològiques, a través d’un Museu Virtual.

Context històric

jaciment, , , , , , , , ,

La guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC)

Les excavacions dutes a terme fins ara han permès datar la destrucció de Puig Ciutat al final de la República romana, possiblement en el marc de la guerra civil que va enfrontar els partidaris de Juli Cèsar i els de Gneu Pompeu. Al mapa es mostren les àrees d’influència dels dos bàndols en els moments previs a la batalla d’Ilerda (49 aC), quan Cèsar mantenia el control sobre les Gàl·lies i Pompeu sobre bona part de les Hispànies. Les regions sota control del senat romà, també donaven suport a Pompeu.

Les fonts històriques mencionen el desplaçament de tropes afins a Cèsar, des de Marsella cap a Hispània per punts no determinats del Pirineu, per fer front als partidaris de Pompeu, que es van fer forts a Ilerda (Lleida).

Context geogràfic

jaciment, , , , , , , , , , , , , ,

Explorant el Lluçanès

Puig Ciutat s’ubica a la zona del Lluçanès, un altiplà que separa les conques del Ter i del Llobregat. Tot i que es tracta d’una regió amb una llarga tradició de transhumància en sentit nord-sud, és evident també la presència històrica de rutes de llarg recorregut entre les dues conques i més enllà.

La tasca de reconeixement del terreny i l’anàlisi espacial que porta a terme l’equip de Puig Ciutat ha permès localitzar múltiples jaciments arqueològics d’època antiga i iniciar la tasca d’investigació de les comunicacions est-oest a la Catalunya Central.

En la següent imatge s’exposa una proposta dels principals eixos de comunicacions que travessaven el Lluçanès en època antiga i d’indrets on s’han localitzat restes arqueològiques (Font: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat).