Noves tecnologies
Des de la primera campanya, desenvolupada a la primavera-estiu de l’any 2010, Puig Ciutat s’ha convertit en un camp experimental i innovador en metodologia arqueològica grà cies a la introducció i a l’aplicació anual de noves tecnologies i tècniques d’investigació. Entre les diferents tècniques emprades destaquen les prospeccions geofÃsiques, el desenvolupament de diverses aplicacions GIS i l’ús de tècniques 3D que serveixen per entendre millor l’assentament en el seu entorn, aixà com les diferents estructures arqueològiques descobertes.
Els mètodes geofÃsics han permès explorar el jaciment en detall per caracteritzar amb més precisió la geometria de les estructures i del seu entorn geològic. En aquest context, l’activitat de prospecció geofÃsica s’ha centrat en dos camps de la zona oest i, especialment, en el camp de la zona est, atès que permeten un treball en extensió, impossibilitat a les zones boscoses.
Les principals tècniques que han estat utilitzades són la prospecció magnètica, que proporciona informació sobre les zones amb alteracions en el camp electomagnètic com les produïdes per combustions; el georadar, que permet obtenir una descripció més precisa de les estructures constructives; i l’elèctrica, que documenta les variacions en potència de sediments.
Els resultats i les interpretacions que s’obtenen de les diferents tècniques s’empren per planificar i gestionar les excavacions posteriors.
Imatge: © Ortofotografia propietat de l’Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.
Davant del carà cter pluridisciplinari del projecte arqueològic de Puig Ciutat s’ha necessitat desenvolupar una plataforma comuna que permetés visualitzar i interpretar les dades obtingudes. En aquest sentit, la plataforma emprada s’ha construït a partir del programa lliure Qgis. Paral·lelament, per tal de poder gestionar els resultats de les excavacions, també s’ha fet ús del programa Sig.Arq. Aquest últim permet introduir els resultats de les excavacions en una base de dades espacial, de forma sistemà tica, homogènia i georeferenciada.
Imatge: © Orrtofotografia propietat de l’Institut Cartogrà fic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.
Per analitzar i documentar en detall les estructures més ben conservades del jaciment de Puig Ciutat s’han realitzat diverses fotogrametries. Aquesta tècnica permet obtenir informació geomètrica, radiomètrica i semà ntica d’objectes tridimensionals de la realitat, utilitzant diferents fotografies registrades des de diferents punts o perspectives. Aquest model generat, malgrat no tenir mesures reals, sà posseeix mesures relatives que poden transformar-se en mesures reals i convertir-se, fins i tot, en punts geoposicionals si s’utilitzen marques de recolzament al terra. Es tracta d’una tècnica que permet obtenir un model de la realitat, primerament en forma de punts i polÃgons i, posteriorment, en una superfÃcie sòlida i texturitzada. En aquest sentit, la fotogrametria no només permet obtenir volums i mesures 3D, sinó que també ofereix qualitat, precisió i rapidesa en l’execució i obtenció de gran quantitat d’informació.
El procés de restauració d’objectes mobles arqueològics comença en el moment del seu descobriment, ja que s’altera l’estat en què es trobaven en el subsòl. La intervenció en el material arqueològic té com a finalitat retornar la solidesa perduda als objectes i estabilitzar tots aquells factors d’alteració actius.
En gran mesura els treballs de restauració de Puig Ciutat han estat realitzats per Eulà lia Ribó i grà cies a la disponibilitat del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).
Fotografies realitzades per Ramon Maroto (CRBMC).
Amb l’objectiu de documentar en 3D les peces de més rellevà ncia i en millor estat de conservació, s’ha utilitzat un sistema d’escaneig de baix cost, conegut com a projecte Matter and Form. Aquest permet generar en un temps reduït una versió digital tridimensional dels objectes destacats. L’objectiu principal d’aquesta operació és facilitar la comunicació i difusió dels diferents materials, recuperats en les diferents campanyes arqueològiques, a través d’un Museu Virtual.