Excavacions
La imatge superior permet observar la ubicació geogràfica de totes les intervencions arqueològiques fetes. Cliqueu-hi a sobre per a més informació.
Les excavacions a Puig Ciutat han consistit en l’obertura de diversos sondejos i la posterior ampliació en extensió d’aquells que permetien caracteritzar estructures coherents: habitacions, carrers, muralla, etc.
Durant l’excavació s’han documentat objectivament les estructures i els estrats mitjançant la seva numeració correlativa, anomenant-los “unitats estratigràfiques”. Per cada unitat estratigràfica s’ha efectuat un registre escrit (fitxes) i un registre gràfic (fotografia i dibuix arqueològic). Gairebé des de l’inici, en el treball de camp s’ha introduït la utilització d’una estació total robòtica i la realització d’ortofotos i de fotogrametries, permetent agilitzar i millorar notablement el registre.
Un cop finalitzada l’excavació, s’ha netejat, classificat, inventariat i siglat tot el material recuperat. En acabar aquest procés, s’ha fotografiat i/o dibuixat el material més destacat, per poder prosseguir amb el seu estudi que, en molts casos, ha proporcionat una datació més precisa de l’assentament o un millor coneixement de la vida quotidiana dels seus habitants.
L’edifici 3
La prospecció geofísica feta al camp de cultiu que hi ha a l’oest del jaciment va permetre detectar un edifici que es diferenciava clarament de l’entorn i que va ser identificat com a «edifici 3».
L’any 2017 es va decidir intervenir-hi amb l’objectiu de caracteritzar el conjunt, tant pel que fa a estructura com pel que fa a funcionalitat. Alhora, l’excavació permetria seguir documentant la trama urbana de l’assentament.
Des d’aquella primera campanya, cada estiu s’intervé en aquest edifici en el marc del curs teoricopràctic que s’organitza per a l’alumnat de la Universitat d’Edimburg.
L’excavació, fins ara, ha permès descobrir un edifici de planta pràcticament rectangular, de 8 x 11,5 metres, que conté dues estances al nord i un àmbit de grans dimensions al costat sud. Encara es troba en procés d’excavació.
En aquest edifici s’ha trobat material en abundància, que ens parla tant de la vida dels seus habitants (vasos ceràmics per beure i menjar, fitxes de joc, monedes, etc.) com del seu final, ja que diversos carbons evidencien que l’estança va ser incendiada. Entre els enderrocs de l’estança més gran s’han localitzat les primeres restes humanes de l’assentament en connexió anatòmica.
L’edifici 4: explorant la zona nord de l’àmbit 19
L’àmbit 19 és la segona estança de l’edifici 4 que ha estat objecte d’exploració. En concret, ha estat intervinguda durant la tardor de 2019, fet que ha permès comprovar que es tracta d’un espai de grans dimensions (5 x 14 metres) cobert i obert al carrer situat a ponent, del qual se separaria únicament per una filada de pilars de fusta. Com a mínim dos dels pilars de suport es recolzaven damunt una base de pedra de forma circular. Tenint en compte les dimensions de l’estança i el gran volum de material localitzat, només ha estat possible excavar els cinc metres septentrionals de l’àmbit.
Els treballs han permès localitzar fins a set àmfores prop del mur nord, completament aixafades per l’enderroc de l’edifici, així com una estructura rectangular de fusta carbonitzada de grans dimensions (3 x 2,5 metres), que encara es troba en estudi. Cal destacar també la preservació d’un parell de pilars de fusta cremada, que probablement haurien sostingut la coberta i que van aparèixer caiguts cap a l’interior de l’espai. També s’han localitzat carbons i agrupacions de claus que podrien correspondre a part de les portes que comunicaven l’espai, tant amb l’àmbit 4 com amb l’estança ubicada a llevant.
Amb els coneixements actuals no és possible aventurar la funcionalitat de l’estança, més enllà d’assenyalar el paper d’emmagatzematge d’aliments que suposa la localització de les àmfores.
L’edifici4: l’àmbit 4
La prospecció geofísica realitzada a l’inici del projecte va revelar, entre altres elements, part de la trama urbana del jaciment. Al centre del camp de cultiu est es va detectar l’edifici 4, una construcció de grans dimensions (prop de 450 m2), de la qual destacava una estança en forma de «C» (àmbit 4), que aparentment havia estat incendiada.
Les campanyes de 2011 a 2013 es van centrar en aquest àmbit i van mostrar com en realitat es tracta d’un espai tancat, ja que el mur est, més estret, profund i construït amb pedres més petites, no va ser detectat per la geofísica. L’únic accés a l’àmbit s’obre al costat sud.
Les traces d’incendi també es van poder corroborar durant les excavacions, ja que es van trobar diverses bigues cremades, probablement procedents d’un altell, caigudes al damunt de ceràmiques. Entre el conjunt de ceràmica destaca un crater de vernís negre procedent de l’actual Sicília, que serviria per barrejar el vi i l’aigua. El líquid resultant seria consumit amb vasets, també fets amb ceràmica, en aquest cas importats de la península Itàlica.
La presència d’aquests elements denota un cert luxe, fet que fa considerar que l’edifici podria tenir un paper rellevant dins l’assentament, tot i que caldrà esperar a futures intervencions per confirmar-ho.
Edifici 1
L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.
L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.
Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.
L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.
Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.
![[esq.] Dibuix de les estructures localitzades que està superposat a les dades del georadar. [dta.] Interpretació de la distribució dels àmbits damunt d’una fotografia feta amb dron](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2016/01/Sectors-edifici-11.jpg)
Edificis muralla
Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).
Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.
L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.
![[esq.] Material divers (restes de fauna, objectes metàl·lics, etc.) caigut damunt del nivell de circulació [dta.] Dolium i àmfora caigudes damunt l’enderroc d’un sostre o d’un primer pis](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2015/12/foto_7-i-11-copia.jpg)
Muralla sud-est
La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.
Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.
Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.
A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.
![[esq.] Fotogrametria en finalitzar la campanya de 2014 [dta.] Ubicació de les diverses estructures excavades](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2016/02/FOTOGRAMETRIA.png)
Muralla est
Es va intervenir en aquest punt amb l’objectiu de conèixer en extensió tot el pany de muralla que ja s’havia localitzat amb anterioritat i, alhora, observar com s’assentava l’estructura.
Els treballs van permetre observar com la muralla s’assentava directament sobre estratigrafia anterior. En aquest costat es van observar com els murs de la fase intermèdia es projectaven per sota la muralla romana. Es va localitzar, també, un mur corresponent a la fase més antiga de l’assentament (Bronze Final/Primer Ferro), essent la primera estructura localitzada d’aquest període.
![[esq.] Fotogrametria i [dta.] dibuix de les excavacions en finalitzar la campanya de 2014](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2015/02/supi_19_fotogr.jpg)
Sondejos sud-oest 20, 21, 22 i 23
Els sondejos 20 a 23 comparteixen objectiu: localitzar la muralla en el vessant sud de l’assentament.
Sondeig 20: tant les prospeccions geofísiques efectuades l’any 2010 com les tomografies elèctriques efectuades a finals de 2014 apuntaven la presència d’un tram de muralla en aquest indret. Els treballs van permetre localitzar l’estructura defensiva, de la qual es conserva només una filada.
Sondeig 21: en aquest indret no es va localitzar cap resta d’interès arqueològic. L’estratigrafia semblava respondre a les tasques de cultiu de la zona.
Sondeig 22: l’observació superficial d’un parell de murs en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. Els treballs van permetre comprovar que es tractava de feixes de vinya d’èpoques més recents.
Sondeig 23: l’observació superficial d’un mur en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. L’excavació va posar de manifest que es tractava de feixes de vinya.
![[esq.] Sondeig 20. Tram de muralla romana tardorepublicana [dta.] Sondeig 22. Aspecte del sondeig en finalitzar l’excavació](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2015/02/26_39_sm.png)
