Arxiu de la categoria: zona d’excavació

Entrada corresponent a la descripció d’una zona d’excavació dins del jaciment.

L’edifici 3

27 de novembre de 2019zona d'excavacióassalt, esquelet, geofisica, georadar, Juli Cesar, projectil de fona, Puig Ciutat, republica, romanspuig_admin

La prospecció geofísica feta al camp de cultiu que hi ha a l’oest del jaciment va permetre detectar un edifici que es diferenciava clarament de l’entorn i que va ser identificat com a «edifici 3».

L’any 2017 es va decidir intervenir-hi amb l’objectiu de caracteritzar el conjunt, tant pel que fa a estructura com pel que fa a funcionalitat. Alhora, l’excavació permetria seguir documentant la trama urbana de l’assentament.

Des d’aquella primera campanya, cada estiu s’intervé en aquest edifici en el marc del curs teoricopràctic que s’organitza per a l’alumnat de la Universitat d’Edimburg.

L’excavació, fins ara, ha permès descobrir un edifici de planta pràcticament rectangular, de 8 x 11,5 metres, que conté dues estances al nord i un àmbit de grans dimensions al costat sud. Encara es troba en procés d’excavació.

En aquest edifici s’ha trobat material en abundància, que ens parla tant de la vida dels seus habitants (vasos ceràmics per beure i menjar, fitxes de joc, monedes, etc.) com del seu final, ja que diversos carbons evidencien que l’estança va ser incendiada. Entre els enderrocs de l’estança més gran s’han localitzat les primeres restes humanes de l’assentament en connexió anatòmica.

Antropòleg i restauradora preparant l’extracció de restes d’un individu

El llindar, fet de fusta, va ser cremat durant la destrucció de l’assentament. De dalt a baix i d'esquerra a dreta: quan el llindar encara estava cobert per l’enderroc de tàpia dels murs; la retirada de part de l’enderroc permet veure els primers carbons; l’avançament dels treballs mostra com part de l’argila de l’enderroc s’ha endurit per l’acció del foc (blocs blancs damunt els carbons); la llinda de fusta cremada completament al descobert.

Procés d’excavació del llindar d'una de les portes

A dalt, d’esquerra a dreta: sivella de bronze, moneda ibèrica i projectil de fona de plom. A baix, d’esquerra a dreta: punta d’un projectil de catapulta i clau de ferro.

Exemple del material trobat durant les excavacions sense restaurar

Esquerra: petita espàtula mèdica de bronze (specillum). Dreta: fusaiola. Peça que, col·locada a l’extrem inferior del fus, ajuda a filar les fibres tèxtils per torsió.

Exemple del material trobat durant les excavacions

Escampall de ceràmica, en concret diverses gerres, caigudes damunt el terra d’una de les estances.

Diversos fragments de fustes cremades. Una d’elles ha caigut damunt la boca d’una àmfora de procedència africana, completament aixafada.

L’habitació presenta restes de bigues cremades, elements de ferro possiblement associats amb una porta i diverses ceràmiques

Final de la campanya del 2018

Vista zenital dels dos àmbits excavats durant les campanyes del 2017 i del 2018

Durant la campanya de 2019 es va resseguir la superfície de l’edifici, per tal de conèixer-ne tota l’extensió

Tancament de les excavacions

Per preservar les restes arqueològiques, al final de cada campanya i mentre l’edifici no estigui completament excavat, l’espai es tapa a l’espera de les properes excavacions. Un cop s’acabin els treballs es procedirà a la seva consolidació i museïtzació.

PC18_EDI-0925_reduida

DCIM100MEDIADJI_0009.JPG

PC18_EDI-0078_reduida

PC17_EDI-0822_UE_rs

PC17_EDI-0538_UE_rs

material2

material

Lindar

DSC06593

L’edifici 4: explorant la zona nord de l’àmbit 19

27 de novembre de 2019zona d'excavaciógeofisica, georadar, incendi, Puig Ciutat, republica, romanspuig_admin

L’àmbit 19 és la segona estança de l’edifici 4 que ha estat objecte d’exploració. En concret, ha estat intervinguda durant la tardor de 2019, fet que ha permès comprovar que es tracta d’un espai de grans dimensions (5 x 14 metres) cobert i obert al carrer situat a ponent, del qual se separaria únicament per una filada de pilars de fusta. Com a mínim dos dels pilars de suport es recolzaven damunt una base de pedra de forma circular. Tenint en compte les dimensions de l’estança i el gran volum de material localitzat, només ha estat possible excavar els cinc metres septentrionals de l’àmbit.

Els treballs han permès localitzar fins a set àmfores prop del mur nord, completament aixafades per l’enderroc de l’edifici, així com una estructura rectangular de fusta carbonitzada de grans dimensions (3 x 2,5 metres), que encara es troba en estudi. Cal destacar també la preservació d’un parell de pilars de fusta cremada, que probablement haurien sostingut la coberta i que van aparèixer caiguts cap a l’interior de l’espai. També s’han localitzat carbons i agrupacions de claus que podrien correspondre a part de les portes que comunicaven l’espai, tant amb l’àmbit 4 com amb l’estança ubicada a llevant.

Amb els coneixements actuals no és possible aventurar la funcionalitat de l’estança, més enllà d’assenyalar el paper d’emmagatzematge d’aliments que suposa la localització de les àmfores.

Abans d’iniciar l’excavació de l’àmbit 19 es va delimitar l’edifici tot resseguint els seus murs perimetrals

Treballs de topografia de l’edifici 4 durant la tardor de 2019

Treballs d’excavació a l’extrem nord de l’àmbit

L’estructura de fusta s’ha preservat perquè es va cremar, de no ser així s'hauria podrit i desaparegut per sempre

Vista general de les estructures excavades l’any 2019

Pilars caiguts al nord de l’estança

Base circular de suport d’un pilar de fusta falcada amb pedres

Part conservada d’una estructura de fusta

Netejant l’estructura carbonitzada

Proteccions de l’estructura carbonitzada contra les inclemències del temps

Netejant l’escampall de ceràmica

Escampall d’àmfores. A l'esquerra, just en finalitzar la seva delimitació; a la dreta, un cop aixecada la part superior de les peces i posats al descobert els basaments.

fig_9

fig_8

fig_7

fig_6

fig_5

fig_4

fig_3

fig_2

fig_1

L’edifici4: l’àmbit 4

27 de novembre de 2019zona d'excavacióestacio total, falca, geofisica, georadar, incendi, pilar, Puig Ciutat, republica, romanspuig_admin

La prospecció geofísica realitzada a l’inici del projecte va revelar, entre altres elements, part de la trama urbana del jaciment. Al centre del camp de cultiu est es va detectar l’edifici 4, una construcció de grans dimensions (prop de 450 m2), de la qual destacava una estança en forma de «C» (àmbit 4), que aparentment havia estat incendiada.

Les campanyes de 2011 a 2013 es van centrar en aquest àmbit i van mostrar com en realitat es tracta d’un espai tancat, ja que el mur est, més estret, profund i construït amb pedres més petites, no va ser detectat per la geofísica. L’únic accés a l’àmbit s’obre al costat sud.

Les traces d’incendi també es van poder corroborar durant les excavacions, ja que es van trobar diverses bigues cremades, probablement procedents d’un altell, caigudes al damunt de ceràmiques. Entre el conjunt de ceràmica destaca un crater de vernís negre procedent de l’actual Sicília, que serviria per barrejar el vi i l’aigua. El líquid resultant seria consumit amb vasets, també fets amb ceràmica, en aquest cas importats de la península Itàlica.

La presència d’aquests elements denota un cert luxe, fet que fa considerar que l’edifici podria tenir un paper rellevant dins l’assentament, tot i que caldrà esperar a futures intervencions per confirmar-ho.

Edifici 1

29 de desembre de 2015zona d'excavacióarqueologia, campament, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, geofisica, georadar, praetorium, principia, Puig Ciutat, registre, republica, romans, UE, unitatpuig_admin

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Edificis muralla

29 de desembre de 2015zona d'excavacióarqueologia, batalla, bronze, campament, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, incendi, muralla, Puig Ciutat, registre, republica, romans, setge, UE, unitatpuig_admin

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Treballs d’excavació aTreballs d’excavació als àmbits a prop de la muralla romana tardorepublicana

Juliol 2012

Planimetria amb les diferents fases d’ocupació de Puig Ciutat

Bronze Final/Primer Ferro (s.IX-VII aC) fins a època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC). Juliol 2015

La cara interna de la muralla s’assenta sobre els dos murs de la fase d’ocupació anterior (fase intermèdia) i sobre el nivell d’enderroc d’aquesta mateixa fase

Juliol 2011

Fotogrametria dels diferents àmbits excavats a l’extrem nord-est de l’assentament

Desembre 2015.

Estances adossades a la muralla

Juliol 2010

Procés de descoberta de la llar de foc (zona més vermellosa).

A la part inferior de la imatge s’observa el sondeig que va permetre detectar el mur de la fase intermèdia. Juliol 2011

Excavació de la solera de la llar feta amb ceràmica

Aquesta actua com a material refractari. Juliol 2012

Escampall de material caigut damunt del nivell de circulació

Juliol 2010

[esq.] Material divers (restes de fauna, objectes metàl·lics, etc.) caigut damunt del nivell de circulació [dta.] Dolium i àmfora caigudes damunt l’enderroc d’un sostre o d’un primer pis

Juliol 2011-2012

Estança nord adossada a la muralla

Juliol 2013

Fauna en connexió anatòmica localitzada sota l’enderroc de l’estança nord

Juliol 2013

Armament llancívol localitzat a les estances adossades a la muralla

Fotografies realitzades per CRBMB-Ramon Maroto. Juliol 2011-2012.

Muralla sud-est

13 de gener de 2015zona d'excavacióacces, arqueologia, batalla, campament, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, muralla, porta, Puig Ciutat, registre, republica, romans, setge, UE, unitatpuig_admin

La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.

Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.

Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.

A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.

Muralla est

13 de gener de 2015zona d'excavacióarqueologia, batalla, campament, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, muralla, Puig Ciutat, registre, republica, romans, setge, UE, unitatpuig_admin

Es va intervenir en aquest punt amb l’objectiu de conèixer en extensió tot el pany de muralla que ja s’havia localitzat amb anterioritat i, alhora, observar com s’assentava l’estructura.

Els treballs van permetre observar com la muralla s’assentava directament sobre estratigrafia anterior. En aquest costat es van observar com els murs de la fase intermèdia es projectaven per sota la muralla romana. Es va localitzar, també, un mur corresponent a la fase més antiga de l’assentament (Bronze Final/Primer Ferro), essent la primera estructura localitzada d’aquest període.

Sondejos sud-oest 20, 21, 22 i 23

13 de gener de 2015zona d'excavacióarqueologia, batalla, campament, ERT, estacio total, estratigrafica, excavacions, fitxa, muralla, Puig Ciutat, registre, republica, resistivitat, romans, setge, tomografia, UE, unitatpuig_admin

Els sondejos 20 a 23 comparteixen objectiu: localitzar la muralla en el vessant sud de l’assentament.

Sondeig 20: tant les prospeccions geofísiques efectuades l’any 2010 com les tomografies elèctriques efectuades a finals de 2014 apuntaven la presència d’un tram de muralla en aquest indret. Els treballs van permetre localitzar l’estructura defensiva, de la qual es conserva només una filada.

Sondeig 21: en aquest indret no es va localitzar cap resta d’interès arqueològic. L’estratigrafia semblava respondre a les tasques de cultiu de la zona.

Sondeig 22: l’observació superficial d’un parell de murs en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. Els treballs van permetre comprovar que es tractava de feixes de vinya d’èpoques més recents.

Sondeig 23: l’observació superficial d’un mur en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. L’excavació va posar de manifest que es tractava de feixes de vinya.

PUIG CIUTAT

ESPAI DEDICAT AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE PUIG CIUTAT