El procés de restauració d’objectes mobles arqueològics comença en el moment del seu descobriment, ja que s’altera l’estat en què es trobaven en el subsòl. La intervenció en el material arqueològic té com a finalitat retornar la solidesa perduda als objectes i estabilitzar tots aquells factors d’alteració actius.
En gran mesura els treballs de restauració de Puig Ciutat han estat realitzats per Eulàlia Ribó i gràcies a la disponibilitat del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).
Fotografies realitzades per Ramon Maroto (CRBMC).
Vas de ceràmica de vernís negre de Cales per a ús domèstic
Clau de porta de ferro forjat
Hams de bronze per a ús domèstic
Punta d’un projectil de catapulta de ferro forjat
Píxide de vernís negre de Cales per a ús domèstic Escaneig en 3D
Amb l’objectiu de documentar en 3D les peces de més rellevància i en millor estat de conservació, s’ha utilitzat un sistema d’escaneig de baix cost, conegut com a projecte Matter and Form. Aquest permet generar en un temps reduït una versió digital tridimensional dels objectes destacats. L’objectiu principal d’aquesta operació és facilitar la comunicació i difusió dels diferents materials, recuperats en les diferents campanyes arqueològiques, a través d’un Museu Virtual.
Peça de ceràmica a l'escàner 3D
Reducció de soroll
Eina de reducció de soroll per a núvols de punts generats amb fotogrametria o escaneig 3D.
La guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC)
Les excavacions dutes a terme fins ara han permès datar la destrucció de Puig Ciutat al final de la República romana, possiblement en el marc de la guerra civil que va enfrontar els partidaris de Juli Cèsar i els de Gneu Pompeu. Al mapa es mostren les àrees d’influència dels dos bàndols en els moments previs a la batalla d’Ilerda (49 aC), quan Cèsar mantenia el control sobre les Gàl·lies i Pompeu sobre bona part de les Hispànies. Les regions sota control del senat romà, també donaven suport a Pompeu.
Les fonts històriques mencionen el desplaçament de tropes afins a Cèsar, des de Marsella cap a Hispània per punts no determinats del Pirineu, per fer front als partidaris de Pompeu, que es van fer forts a Ilerda (Lleida).
Puig Ciutat s’ubica a la zona del Lluçanès, un altiplà que separa les conques del Ter i del Llobregat. Tot i que es tracta d’una regió amb una llarga tradició de transhumància en sentit nord-sud, és evident també la presència històrica de rutes de llarg recorregut entre les dues conques i més enllà.
La tasca de reconeixement del terreny i l’anàlisi espacial que porta a terme l’equip de Puig Ciutat ha permès localitzar múltiples jaciments arqueològics d’època antiga i iniciar la tasca d’investigació de les comunicacions est-oest a la Catalunya Central.
En la següent imatge s’exposa una proposta dels principals eixos de comunicacions que travessaven el Lluçanès en època antiga i d’indrets on s’han localitzat restes arqueològiques (Font: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat).
Puig Ciutat s’ubica en un meandre de la riera Gavarresa que li confereix una defensa natural en bona part del seu perímetre, però que li dóna poca visibilitat a llarga distància. Així doncs, segurament l’ocupació d’aquest indret no va respondre només als avantatges estratègics d’aquest meandre.
Què defensaven o controlaven els ocupants de Puig Ciutat? Quan va ser destruït? Al final de la República romana? Des d’on va ser atacat? A quina facció podien correspondre atacants i assetjats?
Com hem pogut veure, algunes d’aquestes qüestions ja s’han pogut resoldre gràcies als treballs realitzats fins ara.
Per resoldre aquests interrogants, l’equip de Puig Ciutat està aplicant tant l’exploració arqueològica tradicional, com la geofísica arqueològica o la teledetecció, en un ampli territori a l’entorn del jaciment.
Núm. Inv.: PC10-2005-3 Nom de l’objecte: píxide. Material: ceràmic. Producció: vernís negre de Cales. Tipus: vaixella. Forma: Lamb. 3 Dimensions: alçada: 4,8 cm. Diàmetre: 8,7 cm. Cronologia: 125-25 aC. Campanya: juliol 2010 Procedència: Sector 2 Anàlisi: Petita píxide de vora exvasada i paret còncava sense carena i amb peu anular baix. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.
Núm. Inv.: PC10-2005-4 Nom de l’objecte: vas o copa petita. Material: ceràmic. Producció: vernís negre de Cales. Tipus: vaixella. Forma: Lamb. 2 Dimensions: alçada: 4 cm. Diàmetre: 9,7 cm. Cronologia: 125-25 aC. Campanya: juliol 2010. Procedència: sector 2. Anàlisi: Copa petita o vas envasat de paret còncava i inflexió marcada a la part inferior de la paret. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.
La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.
Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.
Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.
A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.
Nivell d’amortització d’època romana tardorepublicana
Desembre 2014
Aspecte de l’extrem oest de les excavacions
S’observen estructures possiblement corresponents a la fase tardorepublicana. Desembre 2014.
Part del crani i extremitat d’un bòvid en connexió anatòmica
Desembre 2014
Tram de muralla situat en pendent
S’observa part de la muralla i el seu enderroc vers el vessant. A la part superior esquerra s’observa el mur paral·lel a la muralla, que dibuixa un passadís d’accés. Desembre 2014
Tram de muralla (franja nord-est)
Desembre 2014
[esq.] Fotogrametria en finalitzar la campanya de 2014 [dta.] Ubicació de les diverses estructures excavades
A la part inferior esquerra i superior dreta, tram de muralla tardorepublicana
Es va intervenir en aquest punt amb l’objectiu de conèixer en extensió tot el pany de muralla que ja s’havia localitzat amb anterioritat i, alhora, observar com s’assentava l’estructura.
Els treballs van permetre observar com la muralla s’assentava directament sobre estratigrafia anterior. En aquest costat es van observar com els murs de la fase intermèdia es projectaven per sota la muralla romana. Es va localitzar, també, un mur corresponent a la fase més antiga de l’assentament (Bronze Final/Primer Ferro), essent la primera estructura localitzada d’aquest període.
Aspecte de les estructures del Bronze Final/Primera Edat del Ferro a l’exterior de la muralla tardorepublicana
Desembre 2014.
Aspecte de la muralla tardorepublicana des del nord-est
Desembre 2014
[esq.] Fotogrametria i [dta.] dibuix de les excavacions en finalitzar la campanya de 2014
S’observa amb claredat el traçat de la muralla romana tardorepublicana i les estructures excavades. Muralla tardorepublicana i estructures anteriors localitzades a l’exterior de la superfície ocupada per l’assentament romà republicà. Desembre 2014.
Els sondejos 20 a 23 comparteixen objectiu: localitzar la muralla en el vessant sud de l’assentament.
Sondeig 20: tant les prospeccions geofísiques efectuades l’any 2010 com les tomografies elèctriques efectuades a finals de 2014 apuntaven la presència d’un tram de muralla en aquest indret. Els treballs van permetre localitzar l’estructura defensiva, de la qual es conserva només una filada.
Sondeig 21: en aquest indret no es va localitzar cap resta d’interès arqueològic. L’estratigrafia semblava respondre a les tasques de cultiu de la zona.
Sondeig 22: l’observació superficial d’un parell de murs en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. Els treballs van permetre comprovar que es tractava de feixes de vinya d’èpoques més recents.
Sondeig 23: l’observació superficial d’un mur en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. L’excavació va posar de manifest que es tractava de feixes de vinya.
[esq.] Sondeig 20. Tram de muralla romana tardorepublicana [dta.] Sondeig 22. Aspecte del sondeig en finalitzar l’excavació
Desembre 2014.
Sondeig 23. Aspecte del sondeig en finalitzar l’excavació
Desembre 2014.
Sondeig 21. Aspecte del sondeig en finalitzar l’excavació
Desembre 2014.
Ubicació de les diferents superfícies intervingudes
S’observa el tram de muralla localitzat en el sondeig 20. Desembre 2014.
Tomografia elèctrica (adquisició de dades GS enginyeria)
En vermell: elements rocosos que poden correspondre a roca mare o elements constructius antròpics. Desembre 2014.
![[esq.] Fotogrametria en finalitzar la campanya de 2014 [dta.] Ubicació de les diverses estructures excavades](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2016/02/FOTOGRAMETRIA.png)
![[esq.] Fotogrametria i [dta.] dibuix de les excavacions en finalitzar la campanya de 2014](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2015/02/supi_19_fotogr.jpg)
![[esq.] Sondeig 20. Tram de muralla romana tardorepublicana [dta.] Sondeig 22. Aspecte del sondeig en finalitzar l’excavació](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2015/02/26_39_sm.png)
